En aquest post podreu veure una part de l’obra exposada a Lo Pardal. Com que aquesta exposició serà itinerant es podrà seguir per diferents llocs. A Cervera es presentarà al Museu Comarcal i a la La Cerverina d’Art.

S’enceta aquest post amb la fotografia que tancava el d’ahir amb la imatge de Josep Mora a qui se li dedica aquesta exposició que forma part dels actes de l’Any Josep Mora.

Maria Garganté hi participa amb aquest text que porta per nom “L’arquitecte de les Pallargues”.

Al costat d’aquest text hi trobem una obra de gran format realitzada per Teresa Alsina  titulada “La corda del temps”.

Vicent Loscos presenta la fotografia “Blaus”. Ens dóna la impressió que podem tocar els objectes de vidre amb quest esclat de lluentor que sembla real.

Joan Porredon, el conegut fotògraf cerverí presenta dues imatges de gran format en les que els protagonistes són dos elements ben quotidians: un all i una ceba. Això sí, ben grillats. És el que deia ell observant aquesta obra: “Qui no té un all té una ceba”. Però el títol que li ha donat és “Recreacions taurines”.

El ferro. Una obra, de les dues que presenta Àngel Eroles, expert en treballar aquest material. Porta el nom de “Cabana voltada”.

La pedra. Aquesta sargantana que desapareix amagant-se en una escletxa ens transmet una visió ben segarrenca.

Més pedres. Fan una funció comú de senyalització i la seva autora, Antonieta Tomàs, els hi ha posat el nom amb el que coneixem aquesta manera de marcar camins; “Fita”.

La fusta. Ramon Ninot, que fou el constructor de l’Àliga de Cervera i que és un artesà que domina a la perfecció el treballar amb diferents materials ha escollit la fusta fent-li fer giragonses quasi impossibles. “Tellera” és el rètol que l’acompanya ja que és el nom de fusta que ha utilitzat en aquesta obra.

El fang. Aquest càntir especial i amb un disseny original és obra de Giu Sanfeliu que el presenta amb el nom de “Reinterpretant la ceràmica negra de Verdú. De la tradició de l’home a la cultura popular. Trencant les formes tradicionals”.

Pedres, fusta, fang…en una recerca de peces que han tingut temps d’esplendor molt llunyans és el que trobem a la instal·lació que ens ofereix Lola Claramunt amb el nom de “Evocació, terra i identitat”.

Dona. A continuació podeu veure unes obres que tenen com a protagonista la dona. Aquesta primera és d’Elisabet Medina que l’anomena “Òxid sobre ferro”.

Original, trencadora i futurista ha vist la dona l‘Ignasi Fernández amb la seva obra “Dona”.

Altra volta la pedra torna a ser el material emprat per executar les dues obres que ha presentat Roser Sàrries en les que la dona, en grup…

…o en solitari en són les protagonistes.

Una obra de Ramon Guixé amb la presència de figures humanes no necessita rètol. Se la identifica de seguida per aquests immensos peus que sembla que es vulguin arrelar al terra. Després els cossos esdevenen esvelts i allargats. En aquest cas l’escultura porta missatge.

Aquí teniu el detall de la parella protagonista.

Tota la rusticitat, l’ús i la manipulació d’aquest sac queda ben evident al ser exposat en aquesta paret. Josefina Balasc presenta aquesta obra amb el nom de “Llavors” recordant que aquest objecte té la finalitat de ser un contenedor de l’anima del blat, de l’ordi…

I, brodat damunt la tela, les paraules de Josep Mora. Una obra encisadora!

Aquestes tres obres, fetes amb pedra i dedicades a l’home que estimava les pedres tanquen aquest reportatge. Només cal aconsellar-vos que no us podeu perdre visitar aquesta exposició, emotiva, sentida i dedicada a l’amic i al company. No he posat totes les obres que hi ha perquè m’hauria allargat massa. Esteu atents per quan la facin a Cervera i poder veure així la mostra completa i en directe.