El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB presenta l’exposició: Espriu. He mirat aquesta terra que pretén, com en general totes les activitats dedicades a l’Any Espriu, acostar-nos a l’home, l’escriptor i el ciutadà compromés tot i fent un recorregut per la seva trajectòria vital i creativa mostrant-nos la importància de la seva figura en la cultura catalana i la riquesa i complexitat de la seva obra.
L’exposició es podrà veure fins el 24 de febrer de 2014. És interessantíssima i complexa. La vaig visitar ahir i hi penso tornar ja que es necessita temps per poder valorar tot el bagatge d’informació que es rep al fer el llarg recorregut per l’espai on està muntada. No deixeu d’anar a veure-la ja que Espriu ha estat un dels millors escriptors de casa nostra i, avui encara, sorprén la actualitat dels seus temes i dels personatges que ens va deixar com a llegat.
Posaré molt poques imatges d’aquesta vasta exposició. Penso que el que toca és anar a visitar-la.
Sí que inclouré en aquest post l’exposició que també es pot visitar aquests dies al mateix CCCB i que correspon a la 10ena edició del Festival Internacional de Reciclatge artístic de Catalunya. O sigui que totes les obres exposades estan fetes amb material reciclat. Creativa, original, imaginativa, plena de color, divertida… val la pena anar a veure-la per passar-hi una bona estona, per relaxar-se i per admirar-se del potencial creatiu dels artistes que d’objectes de rebuig en treuen obres d’art.
Tot i que són dues exposicions totalment oposades val la pena anar a veure l’una i l’altra!
A les finestres del fons, del pati d’entrada ja ens trobem amb el reclam de les dues exposicions.
Personatges de l’obra d’Espriu ens miren des de les finestres…
…convidant-nos a passar…
Aquest llarg passadís amb clarobscurs representa a cadascun dels cinc arbres del jardí de la casa d’Arenys i és el fil conductor de diferents aspectes de la seva vida abans del 1939.
Recursos visuals que no reals s’amaguen darrera portes…
… i damunt parets…
Deixo que personalment pogueu descobrir l’exposició i tornem al pati ver veure un altre reclam.
Detall de l’escultura que, plantada al mig, anuncia l’exposició del Reciclatge.
L’efecte visual que fa de lluny no té res a veure quan t’hi apropes…
La fletxa vermella que senyala l’espai expositiu és ben creativa…
Queda clar que amb els llibres, a part de llegir-los, s’hi poden fer moltes més coses…
El rètol de l’exposició.
Un espai amb molta màgia, que la fotografia no ha captat. Dins de cada bombeta l’artista que ha fet la composició hi ha intriduit un objecte. És molt curiós mirar-les una a una…
Aquí el material de rebuig emprat són monedes i un vell maniquí…
De lluny aquestes dues escultures es veuen molt diferents a com són d’aprop. D’un tot passes a un fraccionament curiós i sorprenent.
La imaginació per crear punts de llum no té límits…
Observeu amb quins materials s’han dissenyat aquestes làmpades: amb ampolles…
Amb les tecles d’un piano…
Amb penjadors tallats per la meitat…
I aquesta, que sorprén pel color, amb encenedors de plàstic!
Seguiré amb un altre post perquè pogueu veure una mica més del molt que hi havia i us adoneu com és de distret esbrinar tots els materials de reciclatge emprats per crear aquestes obres.
