una mica de tot arreu

Travesant l’Atlàntic amb bona companyia

En el vol d’anada de Madrid a Buenos Aires vaig tenir bona companyia: el nou llibre de poemes d’Isabel Valverde que porta per nom, Amb la tarda als peus.

Em vaig reservar el vol de tornada, amb dotze hores que dura es té força temps, per tornar-lo a assaborir i vaig combinar la lectura, triant paràgrafs que em lligaven amb el paisatge que veia i que anava fotografiant. Com podreu adonar-vos amb els versos que he seleccionat l’Isabel té un do natural per saber dir les coses d’una manera especial i trobar les paraules exactes que fan que la seva poesia sigui una manifestació intensa i profonda dels seus sentiments i d’una manera de dir i de veure el seu món.

El llibre compta amb un magnífic pròleg de Jordi Pàmies. El recomano com a regal de Nadal. Val la pena assaborir-lo i rellegir-lo perquè en cada nova lectura es fàcil descobrir alguna cosa que ens havia quedat amagada.

L’avió que per fi s’ha enlairat de l’aeroport d’Ezeiza, després d’una cancelació de vol i una estada d’hotel (d’això ja en parlaré en un altre post) sobrevola damunt aqust vast continent anant agafant alçada. I veient la verdor que contrasta amb terres vermelles, el primer fragment d’un dels poemes:

Escolto aquest vent

que em xiula el mateix nom

de sempre a les orelles,

i aspiro les olors molles

i amb colors de pluja

que arriben de la terra,

mentre miro amb tristesa,

la verda alegria dels camps.

nuvol 1

Aquí neix el poema,

fora de mi respira.

Aquí neix el poema

que un dia em sobreviurà.

nuvol 2

nuvol 3

Aquests núvols que s’amunteguen formant aquestes torres són núvols de tempesta…

nuvol 5

nuvol 6

Passa un avió carregat d’ànimes.

Mai no seran tan a prop del cel com ara.

Ignoro el destí, com desconec alhora el meu.

nuvol 7

La ratlla de la costa, a baix de tot, marca l’inici de l’entrada en aquest vast oceà que tantes hores es necessiten per travessar-lo.

nuvol 8

nuvil 9

Ha estat el vent qui ha

sacsejat amb fúria

amorosida les branques

del temps, i ara hi ha una

viva calma en l’àmbit

de tots els paisatges.

nuvil 10

Embadalir-se davant les formes que agafen els núvols i endevinar en que s’assemblen resulta una molt bona distracció…

nuvol 11

Allibero aquests mots

com un ocell que he tingut

massa temps engabiat.

nuvol 12

Marxo amb els ulls rere l’estela

blanca, lliure, evanescent i fugissera,

que ha posat ales a aquests

sentiments erràtics de setembre,

caduc i fràgil, com les fulles dels arbres

que la tardor arrenca sense miraments.

nuvol 13

Aquí sembla que s’atança una mena de núvol-iceberg…

nuvol 15

… que com més aprop es té més s’assembla amb aquestes masses erràtiques de glaç.

nuvol 14

Dissortadament la boira ve per tapar aquest meravellós espectacle de núvols i també taparà la magnífica posta de sol que s’endevina i que, des d’aquestes altures, acostuma a ser gloriosa. La podrien haver acompanyat aquests versos:

La tarda brilla com un lingot d’or.

Són els colors de setembre

que tot ho ruboritzen.

nuvol 16

Després d’un aterratge a Madrid i un altre enlairament, Barcelona.

I un darrer vers d’Isabel que jo veig en temps ben present

Un dia seré poeta. Ara per ara,

no tinc pressa.

Teves seran les paraules

que vaig escriure en blanc i negre

sobre el mut impol·lut d’un paper

verge. Teus els amirs, els reals

i els ficticis, que van fer-me

estimar per igual tots els anhels.

nuvol 17

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: