El 16 de juliol, la festa del Carme. Les parades que el dia abans havien tingut tant èxit van seguir donant vida i color durant tot el matí al barri. Al migdia, esperaven que les recollissin, plegades i entomant un bon sol ja que el temps seguia regalant-nos cels nets i temperatures de juliol.

A la tarda hi va haver festa grossa. Primer pels infants, després pels grans. I va començar la cercavila. Una munió de gent omplia el carrer acompanyant-la. Quin goig que feia!

Enceto el post amb una fotografia entranyable. Aquest gegant que camina altiu, enmig d’una balconada de ferro forjat, de flors i de petites senyeres, deixa bocabadats a tres nens que sovint visiten el carrer Combat. Acompanyats dels qui estimen reflexen en les seves expressions l’emoció, l’atenció, la sorpresa, la joia de la màgia mentre els seus ulls, oberts a tot, miren aquest gegant quan els hi passa a la vora. Oriol, Arnau i Dídac, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta diada i fer-nos el regal d’aquesta imatge que enamora. I amb les samaretes del Barça! Sou fantàstics!

La colla Jovencells tanquen la cercavila, ballant el galop,  pel bell mig del carrer Combat.

La gentada que omplia el carrer Combat anava seguint la cercavila dedicada a tots els infants i de la qual els grans també en gaudíem.

El retorn. Altra volta el Gegantó desfila seguit dels capsgrossos. Condemnat per sempre a portar la gàbia, on hi van exposar el seu cap un cop li havien tallat, m’ha semblat, des del primer dia que el van presentar, que arrossega una història molt fosca per explicar-la als nens.

Els Bombollers, percusió i sons alegres, donen el toc de música imprescindible en qualsevol cercavila.

La colla Jovencells ens van fer una demostració molt lluïda tot i ballant una sardana de punts lliures posant-hi imaginació i encant.

Observeu bé, sembla que volin. Amb els salts i saltirons desafien la llei de la gravetat que la càmera ha aconseguit captar.

En aquesta imatge, la bellesa i elegància de la sardana, se’ns mostra amb aquest cercle perfecte, embellit amb la roba que porten. Elles, com flors blanques que es mouen per la marinada i ells com plançons esvelts i drets, plegats ens sedueixen mentre ballen “la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”. I el Joan Castellà, a la vora, mentor i professor, a qui hem d’agrair la seva dedicació a la sardana ja que gràcies a ell la continuïtat d’aquesta tradició sembla que està assegurada a casa nostra.

Us preguntareu el perquè de tantes imatges dels Jovencells. Té una explicació. M’hi van els records, les estones passades, els concursos de sardanes ballats i aquest vestit que amb tanta il·lusió havia lluït. Vaig formar part d’aquesta colla i em queden molts bons records, per tant és una alegria veure que segueix… i fins i tot hi ha un ballarí, l’Ossama, que hi posa el toc de barreja de cultures i d’integració, impotantíssim. Benvingut siguis!

Ens visita el jovent d’un poble veí portant  una tradició recuperada que fa poc s’ha presentat al públic. Són els Bastoners de Sedó.

Amb la dringadissa dels cascavells i les topades dels bastons ompliren de sons agradables i de ball tradicional el carrer Combat.

El nostre barri té una església impecable situada a la vora de la residència d’avis, antic hospital de Berenguer de Castelltort, amb un claustre preciós i ben cuidat que dóna serenor, repós i bellesa al conjunt. Les protagonistes d’aquest tenir cura dels residents i d’aquesta estima per l’edifici són les monges, que de cara a la Mare de Déu del Carme, reflexen la seva  llum damunt els altres, quedant la seva imprompta marcada com el reflexe de les làmpades del sostre que il·lumina el terra, al seu davant.

L’església, com sempre, amb molta gent del poble. Pels residents, la missa de les onze, que no els destorba del seu horari habitual.

Una imatge de la Mare de Déu del Carme. Sota les voltes de l’església contempla el moviment inusual d’aquesta jornada en que el seu nom ha estat en boca de tots. Des del barri del Carme felicitats a totes les “Carme”!.

Ja queda poc per encetar el penúltim acte de la festa: el sopar. Tradicionalment molt concorregut només el supera en assistents el de Sant Magí, a la plaça Major.

Tothom ja assegut a les taules, amb un cel encara clar que en pocs minuts s’enfosquirà, el sopar servit per Pastisseria Colom, va sent repartit que la gana ja es desperta i l’àpat es presenta bo.

Amb l’actuació de  Montse i Joe and Transfer, que van ser els protagonistes de últim acte programat, quedaren tancades les activitats del Barri del Carme amb un balanç totalment positiu. Aquest carrer, vianalitzat i per tant còmode, segur, atractiu, acollidor, cuidat, i amb gent que té ganes de fer coses i de mantenir les tradicions, acabà omplint-se de música per posar punt i final a tot el reguitzell d’activitats que hem tingut el goig d’oferir i de gaudir. Val a dir que aquest grup, que ja hem escoltat altres vegades, ho fa molt bé, té un repertori variat i és perfecte tant per una audició com per ballar.

Gràcies cerverines i cerverins per la vostra participació, impotantíssima per assolir els objectius programats!

Vull acabar aquest segon post recordant el Josep que, per primer any, no ha pogut gaudir, organitzar i participar en les festes del seu estimat barri.

Una persona apreciada que viu en aquest carrer i que sap transmetre el sentit de l’amistat, que estima la poesia, que regala bones imatges i bons escrits, que té una escala de valors molt clara… em va regalar aquest ram d’orquídeas. El va comprar a Flors Noemí i, com sempre s’ha fet en aquesta casa, està presentat amb gust i sensibilitat.

Que aquesta imatge quedi com a testimoni i record de Josep Tuset que va saber posar el llistó tan alt en la seva feina escampant el seu gust i traça per tot arreu. L’elegància d’aquest present ens porta el record del seu pas pel barri, embellint racons i preparant espais, especialment l’església del Carme que, en aquest dia, la feia lluir com mai.

Gràcies per tot el que vas fer, que va ser molt, pel teu carrer, pel teu barri, per Cervera!.

TÍTOL del proper POST.- nº 100    Post nº 100 dedicat al meu pare, Francesc Bonet, a través del Mas Duran