una mica de tot arreu

Post nº 100 dedicat al meu pare, Francesc Bonet a través del Mas Duran

El Mas Duran, situat als afores de Cervera, era un espai que de petita visitava, almenys un cop a la setmana, ja que tenia cura de portar el pa a la Sra. Maria que vivia a la casa que hi ha a l’actual Parc Municipal. M’encantava anar-hi ja que era com una petita excursió que em permetia contemplar la natura i, especialment a l’estiu, caçar papallones, que en feia col·lecció i vaig arribar a tenir-ne un bon mostruari.

Més endavant un grup de cerverins es van fer càrrec de la part baixa de la zona per endegar-hi un club privat. Des del 1977 i, amb el nom de Club Esportiu Mas Duran,  fins avui ha anat fent camí acollint diferents generacions d’usuaris. I actualment, sortosament,  està ben actiu i les activitats, fins i tot, han augmentat.

Aquest post és el número 100 del blog i per tant volia donar-li relleu. Sé que al meu pare li hauria encantat seguir les imatges que, dia rere dia, des del 17 de febrer he anat posant tot i informant de coses molt variades. Per tant el dedico al pare, Francesc Bonet i Estela.

El seu record l’associo del tot al del Mas Duran. Per ell, quan es va jubilar, va ser un lloc on sovint o quasi cada dia, tant a l’hivern com a l’estiu, anava a passar-hi alguna estona. I per mi i per molts ha estat, bàsicament en temps d’estiu, el lloc de trobada i de lleure al voltant de la piscina. Quan les filles eren petites hi passàvem moltes estones i ara, quan veig molts pares i mares que hi porten els seus infants, m’adono que són els mateixos d’aleshores que s’han fet grans i que segueixen la roda de la vida amb els seus petits, fent l’estada en el mateix indret i veient els mateixos paisatges que vèiem anys enrere.

Aquest post voldria que fos un homenatge a totes les persones que han fet possible, amb el seu esforç i dedicació al llarg d’aquest dilatat espai de temps, tirar endavant aquest projecte. Potser en algun aniversari es podria fer un llibre de tot el que hi ha passat al llarg de tots aquests anys. Segur que seria per molts de nosaltres com mirar el propi àlbum familiar.

Vaig demanar permís, un vespre, a l’actual president Josep Anton Gómez Rojas, per fer les fotografies i l’endemà, d’hora, ja m’hi posava. Voldria remarcar que vaig trobar-ho tot impecable, que em va sorprendre, especialment, el ben cuidades que estaven les flors i l’ordre que hi havia en tots els indrets. També el local social, amb la nova decoració, em va fer adonar que qui estava al davant en tenia cura amb ganes.

Enceto doncs aquest post de celebració: el nº 100

Els participants en activitats esportives, ben d’hora, ja havien arribat i tenien les seves bicicletes ben segures.

duran 1

A l’estiu, ja fa molts anys, que s’organitzen estades pels infants. En té cura amb molt encert, Ramon Armengol. Vaig visitar el racó on les fan i ho vaig trobar tot molt ben organitzat.. El Campanar, que sempre mira cap el Mas Duran, els hi vigilava les motxilles.

duran 4

Aquest club està pensat per grans i infants. El Parc Infantil és una zona important i la vaig trobar molt ben arranjada. Diferents elements plens de color conviden als petits a jugar.

duran infantil

I tot i grontxant-se, poden anar veient com la Nuri González Armengol, que ja quasi forma part del paisatge, ensenya a jugar a tennis. Tota una institució!

duran 5

En un lloc on la mainada hi corre amunt i avall no hi pot faltar una font. I en aquest racó, recollit i acollidor, és on la trobem.

duran 8

Aquesta placeta, amb l’habilitat amb que els arbres s’han ajuntat formant un sostre vegetal que dóna ombra, és el punt de trobada. A l’estiu esdevé un espai ideal per prendre alguna cosa, per dinar o sopar. De nit està molt ben il·luminada i resulta molt agradable i acollidora.

duran 3

Tornem a admirar el fullam d’aquest arbres, que llueixen un verd preciós aquest any. La caseta antiga i els vestuaris, al costat de l‘edifici més nou, pintat d’un groc viu, donen un plus d’atractiu a l’indret.

duran 7

La família Guim són els que gestionen en aquest moment el restaurant-cafeteria. Han deixat aquest espai empecable i l’han decorat amb molt encert. Des de l’interior, el contrast entre la verdor dels arbres, el color de les flors i el to rogenc de les pistes, fan que, aquest variat cromatisme de colors, ofereixi un espectacle visual molt reexit. Aprofito per recordar que demà hi haurà el sopar d’estiu. Esteu convidat tos a puntar-vos-hi!

duran 9

El frontó, repintat com es fa cada any, serveix de fons a aquest esclat de geranis que no tenien ni una flor marcida. Es notava que qui els cuidava tenia cura de tenir-los ben arranjats.

duran 19

Aquest espai més elevat i situat per darrera el frontó està destinat a diferents activitats esportives. S’utilitza com a poliesportiu  Aquests adolescents s’estaven preparant per fer-lo servir.

duran 20

Les pistes de terra que tants records ens desperten als que fa anys que voleiem per aquí!. A uns, per les hores que hi han passat jugant, i a altres, per com hem vist jugar-hi als amics i familiars. Recordo els mitjons del pare i del Jaume com quedaven de vermells i calia esforçar-se per fer-los nets.

duran 2

A costat de la zona de jocs podem veure com la Nuri, ja ben d’hora, està donant classe als alumnes més matiners. La nostra professora de tennis.

duran altra pista

M’agraden els bancs còmodes pensats per les persones. Aquí ho són. Asseguts, a l’ombra, s’hi està bé per veure aquestes dues pistes de pàdel. És la darrera inversió que s’ha fet, ja que molta gent demanava poder practicar aquest esport. Pel que es veu la iniciativa ha estat un èxit. De fet, jo que hi passo sovint, quasi bé sempre hi veig gent que hi juga. Felicitats doncs i endavant amb noves propostes, sempre que no siguin negatives pel club, ja que en recordem algunes que van provocar un degoteig de baixes que va ser molt dolorós.

duran altra padel

Un altra vegada les pistes de pàdel vistes des d’un angle diferent.

padel retallada

El tresor de la casa és la zona de les piscines. En aquesta, tots els que hi hem passat estones, hem tingut cura dels nostres infants des de que eren uns bebés fins que, ja una mica més esquerats, els passàvem a la gran. Recordo un ensurt que hi vaig tenir que mai l’oblidaré. La Vanesa, anava amb un flotador tipus donut i se li va capgirar. Quan ens en vam adonar tenia el cap dins l’aigua i les cames amunt. Sempre em ve a la memòria aquesta imatge que, sortosament, va ser reversible.

duran 11

La piscina petita i la gran en una prespectiva del cami natural de l’aprenentatge. Comencem per fondàries de poca alçada per aprendre a passar a fons pels que és imprescindible saber nedar.

duran 14

Torno a les flors. Aquest primer pla, on es veuen altra volta impecables, dónen fe del molt que embelleixen i donen alegria a aquest conjunt. Al fons, Lahuari, que fa molts anys que hi treballa en el manteniment.

duran 12

La piscina visualment ha quedat preciosa. El que passa amb els problemes tècnics de construcció ja és un altre tema. Un tema ben important que dóna força maldecaps de manteniment. I avui, com ens ha passat a alguns que hem tingut entrebancs, busques als responsables i et trobes que l’empresa ja no existeix. Quins temps!

duran 13

L’olivera, que no hi podia faltar, em marca el camí de retorn. A dalt, la porta d’entrada, es retalla damunt aquest cel tan blau que dóna una llum excepcional a tot l’indret.

duran 10

Passant pel caminoi de darrera la cafeteria les xemeneies s’aixequen en vertical volent jugar a fer paral·leles amb el Campanar. Aquestes herbetes que hi ha donen un aspecte entranyable en aquest conjunt tan geomètric, on les teules de tota la vida, protagonitzen el primer pla.

duran 6

Els records m’emocionen quan arribo al banc que hi ha en aquesta zona, a mà dreta de la porta d’entrada. És el banc om m’asseia amb el meu pare i sé que ell, sovint sol o amb algú altre, també hi passava estones. Cap a la dreta el que es veu és la zona de les piscines. Un plaer per la vista amb el contrast del verd i el blau i l’activitat llunyana dels que estan gaudint d’aquest espai movent-se, llunyans, però visibles.

duran 17

L’altra mirada des de la bancada és la que porta a gaudir del nostre Campanar. Ell, guardíà i vigilant d’aquest indret, fa que les imatges en que el tenim de fons es transformin. No tothom pot veure des de qualsevol punt, com és el cas del Mas Duran, aquesta joia esvelta, plena d’història i amb so propi. Les seves campanes deixen anar els drings  de les hores i, els tocs de festes o de difunts, planen per damunt de pistes i piscines permetent-nos escoltar el so magnífic d’aquestes campanes!

duran 15

La mateixa en vertical. Un adéu i un per sempre. Un agraïment per tots els que han fet i fan possible el manteniment d’aquest Club. Un record pels que l’han estimat i un desig perquè les noves generacions el segueixin tirant endavant amb la mateixa il·lusió que ho van fer els pioners. El pare va ser un d’ells i ens va ensenyar a estimar-lo i repectar-lo. El seu record m’acompanya en cada flor nova en temps de primavera, en els troncs dels vells arbres, en la sorra vermellenca de les pistes, en els esquitxos de l’aigua, en els brins de gespa, en l’olor de l’espígol, en la verdor del sostre de la plaça i en la frescor del doll d’aigua de la font.

Gràcies a tots els que vàreu endegar aquest projecte i gràcies a tu, pare, perquè vas ser un dels pioners d’aquest somni!

duran 16

M’acomiado del post animant-vos a gaudir d’aquestes instal·lacions. Ja sabeu que podeu accedir a molts espais i, encara que no sigueu socis, podeu venir a fer ús de diferents serveis. Informeu-vos!

TÍTOL del proper POST.- nº 101    Imatges inèdites des del claustre dels Dominics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: