una mica de tot arreu

Avui fa 18 anys de la matança de Sebrenica

En un calorós dia de l’estiu de 1995 els trets van ser els darrers sorolls que van sentir tots els morts en l’anomenada matança de Sebrenica. Avui 11 de juliol fa 18 anys d’aquest malson i a Potocari han enterrat 409 víctimes més, les restes de les quals s’han pogut identificar. 35.000 persones han rendit homenatge als morts del pitjor crim comès a Europa des de la segona guerra mundial.

Aquestes fotografies les vaig fer el 17 d’agost de l’any passat.

Arribar a Sebrenica commou per tot el que hi va passar en aquesta ciutat… i quan te n’allunyes en direcció a Potocari saps que estàs trepitjant uns indrets on el sofriment hi va caure de ple.

seb 2

El minaret, tornat a construir, és senzill i sense pretensions.

seb 1

L’escola acull noves generacions d’infants destinats a escoltar la tragèdia viscuda pels seus, sabent que l’han d’explicar als que els hi vindran al darrere.

seb 3

Un llogaret, com tants, on descobrim la presència masiva de musulmans per l’abundància d’aquestes parabòliques, que els identifiquen en qualsevol indret.

seb 4

El camp de futbol. Tots tancats aquí amb una calor de juliol que en aquest indret no estalvia les altes temperatures i als llavis un, “no patiu que els cascs blaus holandesos ens protegiran“. Doncs ja varen veures les vostres dones, germanes i filles com us van protegir. Van fer els ulls grossos i quan la nit va caure ja tots estàveu morts…

seb 5

Homes vells, adults, adolescents. Vàreu passar les últimes darreres hores de la vostra vida en aquest camp, en el que possiblement havíeu gaudit fent esport. Amb un tret o un reguitzell de bales en vàreu tenir prou per passar a la història. La matança de Sebrenica, va ser l’acte final d’una gerra genocida, i mentre vosaltres moríeu, Europa, que ja feia dies que us havia girat la cara, estava de vacances, les vacances d’estiu.

seb 7

I les àvies, les esposes, les germanes…van plorar pels seus morts i va venir el temps de la recerca de les despulles dels éssers estimats. I tots els que vàreu ser identificats us tornàreu a trobar, ben a prop de casa, a Potocari on hi ha el Memorial que us recorda.

seb 9

La majoria èreu de Sebrenica però també de petis llogarets escampats en la zona…fins a 8372 noms hi trobaran…

seb 18

…els que us busquin en aquest llistat immens on els cognoms enganyen, ja que no semblen musulmans. Però els noms sí que ho són.

seb 12

seb 13

Les famílies venen a recordar-vos, després de tots aquests anys i us tenen presents, com d’ahir…amb 18 anys res s’oblida!

seb 14 bona

Cercar un nom amb més de vuit mil…

seb 15 bona

… i arribar a la tomba on hi ha enterrades les restes. Aquestes dues esteles verdes són recents. Encara, avui, s’identifiquen víctimes…

seb 19

El nom amb grafia àrab i la religió musulmana. Els sentiments i el dolor universal.

seb 11

Un gran espai preparat per la pregària, especialment per avui, 11 de juliol, el dia de les matances.

seb 10

Allunyant-se de Potocari, la verdor de l’arbreda fa destacar més encara les esteles blanques del record de fets que mai havien de passar, i menys pocs dies abans de que s’acabés aquesta maleïda guerra.

seb 20 bona

Als afores de Sebrenica encara es troben habitatges que queden dempeus, malferits i abandonats, ens recorden la darrera i vergonyosa guerra europea.

seb 16

TÍTOL del proper POST.- nº 96     3è Cel d’Estiu al Campanar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: