En un calorós dia de l’estiu de 1995 els trets van ser els darrers sorolls que van sentir tots els morts en l’anomenada matança de Sebrenica. Avui 11 de juliol fa 18 anys d’aquest malson i a Potocari han enterrat 409 víctimes més, les restes de les quals s’han pogut identificar. 35.000 persones han rendit homenatge als morts del pitjor crim comès a Europa des de la segona guerra mundial.

Aquestes fotografies les vaig fer el 17 d’agost de l’any passat.

Arribar a Sebrenica commou per tot el que hi va passar en aquesta ciutat… i quan te n’allunyes en direcció a Potocari saps que estàs trepitjant uns indrets on el sofriment hi va caure de ple.

El minaret, tornat a construir, és senzill i sense pretensions.

L’escola acull noves generacions d’infants destinats a escoltar la tragèdia viscuda pels seus, sabent que l’han d’explicar als que els hi vindran al darrere.

Un llogaret, com tants, on descobrim la presència masiva de musulmans per l’abundància d’aquestes parabòliques, que els identifiquen en qualsevol indret.

El camp de futbol. Tots tancats aquí amb una calor de juliol que en aquest indret no estalvia les altes temperatures i als llavis un, “no patiu que els cascs blaus holandesos ens protegiran“. Doncs ja varen veures les vostres dones, germanes i filles com us van protegir. Van fer els ulls grossos i quan la nit va caure ja tots estàveu morts…

Homes vells, adults, adolescents. Vàreu passar les últimes darreres hores de la vostra vida en aquest camp, en el que possiblement havíeu gaudit fent esport. Amb un tret o un reguitzell de bales en vàreu tenir prou per passar a la història. La matança de Sebrenica, va ser l’acte final d’una gerra genocida, i mentre vosaltres moríeu, Europa, que ja feia dies que us havia girat la cara, estava de vacances, les vacances d’estiu.

I les àvies, les esposes, les germanes…van plorar pels seus morts i va venir el temps de la recerca de les despulles dels éssers estimats. I tots els que vàreu ser identificats us tornàreu a trobar, ben a prop de casa, a Potocari on hi ha el Memorial que us recorda.

La majoria èreu de Sebrenica però també de petis llogarets escampats en la zona…fins a 8372 noms hi trobaran…

…els que us busquin en aquest llistat immens on els cognoms enganyen, ja que no semblen musulmans. Però els noms sí que ho són.

Les famílies venen a recordar-vos, després de tots aquests anys i us tenen presents, com d’ahir…amb 18 anys res s’oblida!

Cercar un nom amb més de vuit mil…

… i arribar a la tomba on hi ha enterrades les restes. Aquestes dues esteles verdes són recents. Encara, avui, s’identifiquen víctimes…

El nom amb grafia àrab i la religió musulmana. Els sentiments i el dolor universal.

Un gran espai preparat per la pregària, especialment per avui, 11 de juliol, el dia de les matances.

Allunyant-se de Potocari, la verdor de l’arbreda fa destacar més encara les esteles blanques del record de fets que mai havien de passar, i menys pocs dies abans de que s’acabés aquesta maleïda guerra.

Als afores de Sebrenica encara es troben habitatges que queden dempeus, malferits i abandonats, ens recorden la darrera i vergonyosa guerra europea.

TÍTOL del proper POST.- nº 96     3è Cel d’Estiu al Campanar