una mica de tot arreu

Catalans a Cantàbria. Comillas

Curiosament en aquest indret de Cantàbria un petit grup de catalans hi van tenir un rellevant protagonisme. Explicaré  com va anar tot plegat després de presentar el poble.

Aquesta vista és la que veia cada mati al despertar-me però, amb aquest color i aquesta llum, només va ser possible gaudir-ne l’últim dia perquè sempre es veia fosc, gris i com fent una mica de por. Vaja que per tenir aquesta verdor cal pagar el peatge de la pluja un dia sí i l’altre també.

com 1

I amb tanta aigua així tenen els balcons!

com 2

L’església, amb la torre que destaca, crida l’atenció pel tipus de pedra amb que està  construïda.

com 3

Porta de l’església, amb la pedra d’un  color molt especial. I el verd per tot arreu.

com 4

Recull de trets molt cantàbrics: ferro, pedra amb toc d’humitat i qualsevol tipus de flors.

com 5

En primer pla l’Ajuntament i, al fons, la plaça Major.

com 6

Les grans cases, “casonas”, sovintegen, tant dintre dels pobles com escampades pels afores.

com 7

En aquest barri, on hi podeu veure l’agulla del panteó, hi vivia un nen que va quedar orfe als tres anys. La seva mare tirava endavant la família, pobríssima, venent peix pels carrers. El nen, Antonio Lópeaz, als 14 anys va decidir emigrar a Cuba. Amb el temps, va començar a prosperar i, al casar-se amb una catalana que li va facilitar contactes de profit, va aconseguir una fortuna impressionant de manera que, quan va tornar a Espanya, establint-se en un palau a les Rambles de Barcelona, es va convertit en una persona que va ajudar, econòmicament, per diferents projectes a la Corona, representada en aquell moment per Alfonso XII.

El seu nom, Antonio López, de seguida va anar lligat amb el títol de marquès de Comillas i Grande de Espanya que li va donar el rei, per tots els serveis prestats, especialment pel que fa a la guerra de Cuba.

Tenia dos fills i una filla, que es va casar amb Eusebi Güell, dels Güell de Barcelona vinculats amb Gaudí i amb altres catalans de l’època. El seu hereu va morir de tuberculosi als 24 anys i l’arquitecte català Martorell va ser el que va fer el Panteó neogòtic on el van enterrar. És molt maco i al seu interior, la majoria d’embelliments: altar, escultures, mobiliari… van estar fets a Catalunya i dissenyats per artistes catalans.

Per primera vegada Antoni Gaudí va tenir cura de mobles de fusta i els bancs, cadires, confesonari… estan dissenyats per l’arquitecte. Ja es pot veure en la seva obra els trets que l’acompanyarien sempre així com la representació del drac tant sovintejat en les peces gaudinianes. És mprescindible visitar aquest panteó per entendre aquesta emigració del modernisme català derivat a Comillas.

com 8

Aquesta barriada on va viure de nen el futur marqués de Comillas es deia Sobrellano i aquest és el nom del magnífic palau que es va fer construir en aquest lloc, com a residència vacacional. Està just al costat del panteó i és un exemple del modernisme catàla amb la imprompta neogòtica. L’arquitecte va ser el mateix Martorell, que ja havia fet el panteó. De fóra té un aspecte seriós, de dintre és magnífic. Antonio López va deixar un llegat al seu poble que ha servit perquè milers de persones cada any vagin a visitar-lo. Cal recordar que a costat del panteó hi ha la construcció El Capricho, de Gaudí. O sigui que invertir en cultura és una de les millors coses que es poden fer per qualsevol indret.

com 9

Al fons podeu veure la magníficaa Universitat Pontificia de Comillas, la primera de les edificacions que va fer construir el marquès encarregada a tres catalans, l’esmentat Martorell, Cascante i Domenèch. Van experimentar amb el que va ser anomenat modernisme i aquí es va començar amb els trets del que després va esclatar a Barcelona, com una de les corrents artístiques més rellevants de la capital. És de visita obligada.

com 16

El segon marqués de Comillas va morir sense descendència i com que la seva germana estava casada, tal com he explicat abans amb Eusebi Güell, aquesta família catalana van passar a ser marquesos de Comillas i així fins avui. I encara que aquí veieu, en un primer pla, una tomba realitzada per Llimona que representa una onada, els marquesos, ara ben catalans, segueixen sent enterrats al panteó de la família. Al costat d’aquesta bella composició hi ha la tomba de Díaz Quijano que va ser qui va encarregar El Capricho a Gaudí.

com 15

Aquest cementiri està edificat al voltant de les restes d’una antiga església i aquí, el veieu en un dia de sol i llum. Però cal anar a visitar-lo quan el cel de plom cau damunt el mar i el vent i l’aigua omplen l’espai. Us asseguro que fa por. Un escenari odeal per filmar una pel·lícula tenebrosa.

com 12

com 11

L’Àngel Exterminador que s’aixeca, desafiant, damunt els murs de l’antic temple es veu des de tot arreu i recorda a visitants i locals la petjada dels catalans en aquest indret. Fet per l’esculptor Llimona anava destinat a la tomba del fill del marquès, però finalment es va cedir a la ciutat per a gaudi de tothom.

com 13 a

Acomiadem-nos de Comillas, l’indret més català que trobareu mai fóra de Catalunya. Les petjades d’aquests artistes han deixat un reguitzell de mostres de la seva creació en una terra en la que, continuament sents parlar dels catalans que, a finals dels segle XIX van crear el llegat que avui és un atractiu cultural i artístic de primer nivell.

com 14

TÏTOL del proper POST.- nº 89   Concert a Cervera i concert a Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: