Que Sant Magí està vinculat amb l’aigua ho sabíem però, després del que va passar dissabte, encara ens ha quedat més clar. Es veu que elSsant va decidir que l’únic vitrall que lluiria seria els seu. S’ho va prendre tan seriosamnet això de que ningú li faria la competència que, a fe de Déu, ho va aconseguir! Ens va donar aigua pels descosits amb la torna d’un llamp esfereïdor i d’un tro impressionant que ens va deixar garratibats alhora que ens quedàvem a les fosques. Ens pensàvem que hauríem de suspendre l’acte però, sortosament, al cap d’una estona vam tornar a tenir llum.

En motiu de la II Vitrallada Memorial Toni Nadal, en la que cada any s’anirà fent un  homenatge  a una entitat cerverina enguany s’ha reconegut el treball fet des de l’associació Amics de Sant Magí que, van preparar una posada en escena en la que van deixar el llitó molt alt.

II Vitrallada Memorial Toni Nadal

Josep Mas, va encetar la primera part recordant Toni Nadal, que aquest mes farà un any que ens va deixar. I que no l’oblidem.

Josep Mas, en un moment de la seva exposició. Podem veure les dues senyeres que tapen dues peces molt vinculades amb el barri de Sant Magí.

Josep Mas va exposar un magnífic treball que, ajudat d’un suport visual, va anar explicant amb detall.

A l’esquerra es veu el quadre que es va trobar a l’església de Sant “Cristòfol” en molt mal estat, i que va restaurar Ramon Pijuan.

En aquesta imatge ja es pot veure el vitrall de Sant Magí realitzat per Núria Claret i que,…

… un cop il·luminat, va quedar com a punt de referència.

Acaba Josep Mas en nom dels Amics de Sant Magí i dóna pas a…

Josep Mª Llobet de Nuix que va explicar, i mostrar a la pantalla, l’aplicació informàtica que havia fet servir per determinar el dia i l’hora per dur a terme la Vitrallada, mentre projectava a la pantalla el recorregut del sol en aquell precís moment.

Els assistents segueixen amb molt interés les explicacions que va donar Llobet, innovadores i interessants.

Esther Llopis, Isabel Badia, Montserrat Mestre, Neus Garravé, Rosa Puig i Teresa Puig són les Mezzos. Ens van deixar un record extraordinari d’aquest concert. Van estar acompanyades, en alguns moments per Xavier Puertas, al contrabaix i Jordi Castellà, al piano.

L’inici del concert va ser sorprenent i original. Les Mezzos, assegudes enmig dels assistents, cadascuna d’elles es va anar aixecant en diferents intervals de temps, i, cantant la cançó popular catalana “Sant Magí”, s’aplegaren totes a l’escala que hi ha davant l’altar.

En alguns moments, a la pantalla quedaven projectats espais de Santa Maria, així com també les Mezzos fent el seu concert.

Flanquejades per les dues imatges il·luminades de Sant Magí, ens van oferir un recital memorable d’aquells que no s’obliden.

Els aplaudiments, per part del públic assistent, van ser continuats i merescuts.

Quan cantaven a “capella” les seves veus omplien les voltes del temple d’una manera espectacular. Sembla que aquesta és la primera vegada que feien un concert a Santa Maria. No hauria de ser l’única!

Quin goig haver pogut gaudir de la bellesa d’aquestes veus emmarcades en aquest espai tan bell!

Ens van oferir un recital extraordinari que quedarà marcat dins la història d’actes rellevants que han tingut lloc en aquest temple gòtic.

Cap al final del concert, va sortir el sol, però els pocs colors que es podien veure donen fe de que ja havia passat l’hora que s’havia triat en fiunció de l’estudi fet.

Sortosament, tal com ha quedat demostrat aquest any la Vitrallada és quelcom més que veure els colors dels vitralls escampats pel temple. L’entitat a qui se li fa l’homenatge i que presenta alguna cosa que ha preparat, el col·leccionable amb el cartell, l’explicació del vitrall i l’impressió en color, el toc especial de campanes, el concert i fins i tot la trobada a la plaça del Fossar per l’esmorzar…tot plegat fa que la Vitrallada estigui plenament justificada. I si tenim sol a l’hora escollida encara millor!

I especialment recordar Toni Nadal que havia formava part del grup Associació de Vitralls de Cervera

TÍTOL del proper POST.- nº 81    No treguis l’estelada