Llegiu el text del post anterior per informar-vos de que tracta el d’avui, ja que va lligat amb el d’ahir.

Tal com vaig dir, avui entrem a l’espai anomenat “peixera” ja que la decoració va sobre fons marins i, vist des de dalt a través dels vidres, sembla que sigui una peixera gegantina.

Seguiu el reportatge entrant primer en aquesta gran sala, que serveix per fer àpats i festes,  i després pujant per l’escala fins arribar a la part de dalt. A mesura que baixem, sortirem a les balconades interiors per admirar la disposició i els acabats d’aquest celobert,  que actua com a receptor de llum natural,  i, per acabar, mirarem des del sostre de vidre l’interior de “la peixera”.

La fusta, exquisidament treballada, es complementa amb uns medallons de ceràmica en els que hi destaca el color blau.

Obsrveu la quantitat de detalls que podem trobar en aquest espai únic.

Aquest gran zòcol dóna el tomb a tota la sala i projecta un conjunt de volums que donen fe de l’exquist disseny i de la tècnica immillorable dels artesans que el van realitzar.

Vista frontal. La fusta té una acabat perfecte amb una pàtina satinada que l’embelleix.

El sostre, amb aquestes formes tan utilitzades en el modernisme, combina uns colors amb un sentit de l’estètica molt acurat.

Sostre, parets, llums, vidre, terra… tot ajuda a crear un ambient on la imaginació hi juga un paper molt important.

La delicadesa dels acabats suposa una ejecució en els treballs per part d’artesans molt qualificats.

Les bigues de ferro són el contrapunt a tota la cal·lidesa del conjunt. Necessàries per aguantar el pes dels vidres que permeten el pas de la llum i poder  gaudir de l’espectacular celobert.

Pugem, escales amunt, fins arribar al pis superior per poder gaudir millor de tot el conjunt que forma l’immens celobert. Obsrveu els mosaics romans que embelleixen algunes zones de l’escala

Aquest hotel no disposa de jardí tradicional. Veieu en aquesta imatge un dels jardins verticals, que ara estan tan de moda.

Més mosaics romans…

Pati interior pintat amb un gris intens i amb tots els embelliments en daurat: una combinació que queda molt elegant.

Els llums segueixen el mateix disseny que els de la sala inferior donant així la sensació de continuïtat. En aquesta imatge es veu el vidre que cobreix part del sostre de la “peixera” i que permet visualitzar-la des d’aquesta zona.

Unes esferes, també daurades, donen un toc de modernitat a les parets.

Les balconades de ferro forjat.

Aquí ja ens adonem de com mirant cap a sota és com si obsrvessim una peixera on les sirenes, irreals i màgiques, nedessim emmig d’un mar d’aigües verdoses.

Per gaudir d’aquesta vista, magnífica tant si es mira cap a dalt com a baix, els hostes de l’hotel disposen d’uns seient on poden descansar, llegir, fer conversa… A la nit aquest indret resulta màgic i la sensació de peixera és total!

No hi podien faltar els terres hidràulics. Aquí, tocant al balcó, formant la composició de l’any 1990. I els llibres a l’abast de qui vulgui fer una estona de lectura.

El post de demà canviarà de tema però divendres tornarem a recórrer espais que encara falten per conéixer del tot l’hotel i ja donarem la visita per acabada.

TÍTOL del proper POST.- nº 56.- Processons a Cervera 1