una mica de tot arreu

Llums i ombres en un mercat caribeny

Al Carib hi ha una illa compartida per dos països: Haití i Santo Domingo. El primer és un dels llocs on la pobresa i la misèria és per tot arreu. Per contra l’altre, al llarg dels anys, ha anat millorant moltíssim.

Es curiós però, veure coses que estan completament igual de malament i que aquí al nostre m´n ja fa moltanys que resulten impensables. A l’anomenat Mercat Central de la capital, Santo Domingo de nom, igual que el del país, hi ha aliments bàsics amb una important oferta de fruites i d’hortalisses. Però el que és protagonista en aquest mercat és la venda del pollastre. I aquí ve el relat incrïble de com gestionen aquest producte des de la recepció de l’au viva fins la venda directa al consumidor.

Entrem doncs al mercat tot i passant per les parades de peix…

st 7 bona

… i les de fruita i vegetals que alegren la vista amb els seus colors intensos.

st 1

Fruites diferents de les nostres…

st 2 bona

… amb noms estranys que no ens són familiars.

st 3

O que sí que ens en són: tòmaquets, asbergínies…

st 4 bona

I aquest atractiu combinat de colors d’un vegetal que condimenta els menjars afegint-hi un gust picant.

st 6

El venedor va ratllant, com qui no fa res, amb el seu ganivet deixant un munt ben tallat amb la verdura que manipula.

Fins aquí tot correcte!

st 5

Al costat mateix de les parades de fruita comença el tram dedicat al pollastre. Animals dins les gàbies i, damunt qualsevol cosa, els pollastres, acabats de sortir de “l”escorxador”.

st 10 a

Tota aquesta zona impresiona i, el que et tomba del tot, és la pudor. No tinc paraules per expressar el ferum intens que la calor fa que encara t’envolti amb més força. S’ha de tenir valor per ficar-se a la part de “l’escorxador” perquè allí aquesta pudor et tapa. Però mira, al cap d’una estona de trafiquejar per allí, veient el que veus la pudor ja es barreja amb tot plegat i et fascina fotografiar-ho perquè no t’acabes de creure que després de tants anys, potser en fa més de vint que ho vaig veure per primera vegada, ells encara estiguin pujats al mateix tren quan el país, i especialment la capital, ha canviat molt per millorar.

Visita a l’escorxador 

Ens trobem al costat d’on hi ha la parada de pollastres o sigui que l’espectacle no és privat. El jove, tot i escoltant música, va tallant el coll als pollastres, l’un darrera l’altre. El seu company és a dins d’aquest cubícul infecte.

st 6a

Un cop li ha tallat el cap, llença l’animal decapitat contra la paret del fons d’aquest petit quartet. L’animal espernega, salta i bota, repartint la sang cap aquí i cap allà. És esperpèntic aquest ball agònic que és repeteix continuament ja que el jove no para de tallar caps. Això sí no hi ha cap ball igual, cadascun té el seu propi ritme.

st 7a

Aquest altre és el que gestiona la “caldera” per bullir els pollastres i facilitar l’arrancada de la ploma. Aquesta “caldera” és un bidó d’aquests grans que escalfa l’aigua amb la llenya que li crema a sota.

L’home s’acota per agafar els pollastres ja desagnats.

st 3a

Per no rostir-se les cames ha posat una protecció davant el foc i amb un pal va remenant perquè vagi més ràpid. Aquesta mena de samarreta foradada, se la posa al cap com una mantellina, perquè li deu pujat de tot cap a la cara. No entenc, però, com el podia protegir de res.

st 1a

Observeu amb detall la imatge: pulcritud, neteja, higiene, ordre, polidesa… I això què és?

st 2a

Un cop té el pollastre bullit  ja pot arrencar-li les plomes amb facilitat.

plomant

Les plomes volen per tot arreu i s’enganxen a qualsevol lloc.

st 8a

Aquí es veu molt bé el model “d’uniforme” que porta el treballador. Caldrà que els escorxadors el tinguin present.

No vaig tenir el valor de preguntar-li què cobrava per fer això perquè segur que m’hauria trasbalsat.

No són fotografies agradables de veure però és la realitat. Fa una mica més d’un any que les vaig fer. M’agradaria que les condicions del treball li haguessin millorat. La pudor, trepitjar la porqueria, la calor insoportable, els esquitxos d’aigua bullent… i els d’aquí ens queixem!

st 9a

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: