Aquest post va dedicat a Jordi Planes. Èrem amics i ell anava a una colla que, de ben jovenents, ens tractavem. Més endvant els grups es van refer i el contacte va anar a menys.

En aquesta fotografia, que en un altre moment s’explicarà, hi vèiem el Jordi en el dia de la seva Primera Comunió. Assegut als bancs de la banda del nens està amb altres que, després varen ser companys d’esport i amics de joves. Està assegut al tercer banc a mà dreta, a costat d’un nen que va vestit de color balu marí en mode mariner. A l’altra banda hi té el Joan “Juanito” Royes. No es veu massa bé com va però sembla que porta el vestit claret i la camisa blanca, com la majoria. S’endevina alguna cosa que porta penjada al coll.

El Jordi ja s’ha fet més gran i ja està posant en una fotografia d’un equip de futbol que portava per nom oficial “Las Águilas” però que popularment es coneixia com Les Àguiles. Després d’una davallada del futbol a Cervera aquest grup marcaren una època històrica i obriren camí cap a la consolidació definitiva d’aquest esport en l’àmbit social de la ciutat.

Jordi Planes està dempeus i és el primer de la dreta, a costat d’un nen més petit que és Antoni Font.

Aquí es veu el Jodi vestit de carrer. No sé per quin motiu. Sembla que Les Àguiles va guanyar el trofeu SACSA l’any 1960 i es veu com un grup de butbolistes ho celebren. En aquest cas, Jordi, ben elegant amb un vestit gris, porta el pal que aguanta la pancarta.

No tot era esport. Hi havia temps pels amics de Cervera i pels de fóra, que venien d’estiueig. Per sortir, donar volts per Cervera, anar al cinema, venir a fer un tomb al col·legi de les monges…en fi tot el que es podia fer en aquells anys. Jordi tenia el cabell ros i es destacava per la seva simpatia i sociabilitat.

Aquí el vèiem al mig de la imatge. Fa molt goig amb aquest pentinat i el jersei que porta. Compareu com van vestits els altres i a ell, se’l veu ben modern.

Alguns de mateix grups en una altra localització. Estan enfilats a un tobogan que formava part del parc infantil que hi havia al llarg del Passeig Balmes, avui desaparegut. Fixeu-vos amb els bancs que són els mateixos.

Llegint La Vanguardia. No sé que porta el Jordi al cap i si té res a veure amb les flors que aguanta l’Albert Porta. Van molt mudats però la gent, abans, els diumenges i dies de festa es mudava.

Podria ser que el Jordi ja estés fent ús del seu sentit d’humor, que era molt potent, lluïnt aquesta mena d’estri al cap. De totes maneres se’l veu impecable. Sota l’americana hi porta una armilla. De la butxaca hi espia un mocadoret blanc que fa joc amb la camisa. La corbata no hi falta.

Aquí es veu ben clar que era un jove molt divertit i que sempre ens feia riure. Ell, cofat amb aquest mocador, mostra el seu sentit de la diversió, de la simpatia i “desparpajo”.

Jordi, en créixer, va agafar força alçada. Aquí el vèiem a costat del Servet que va ser un dels impulsors i, també entrenador, de Les Àguiles.

La fotografia està feta a les Piscines Municipals de Cervera que tants anys van donar acollida a cerverines, cerverins i gent de fóra. La majoria dels que hi varem anar en tenim molt bon record. Van ser moltes les estones bones passades allí.

No tinc la data exacta de la fundació de Els Cervix. El que sí que sembla és que el jordi, atés que la majoria dels seus components eren amics seus, n’era un fan total. També, per les fotografies que hem vist d’ell, el seu pentinat era molt actual, estava al dia i la seva manera de vestir també. Una corbata curta li donava un aire més informal al conjunt.

Els jovenets ja s’han fet grans i cal anar a fer el Servei Militar.

Aquestes fotografies, abans, s’anaven repetint en cada generació. Sortosament això ja fa molt temps que es va acabar. Els que estaven cridats per anar a fer el Servei Militar ho celebraven i plegats feien una trobada que era la “despedida” o sigui el comiat.. El blog anirà informant de diferents generacions i posant nom als que en formaven part.

Avui toca recordar el Jordi. Està situat el primer a l’esquerra amb una samarreta de ratlles marineres. Aquest noi tenia gust. El seu amic, Josep M. Orobitg, també en llueix una altra. Si són la Quinta del 1968 van néixer, crec el 1947, ja que calia tirar 21 anys enrere.

Resultava espantós haver de perdre un temps de la seva vida en aquesta inutilitat però, en aquell temps, encara els objectors i el que va seguir, estava tot molt verd. Quina passada que tota aquesta penya cerverina es trobessin al mateix lloc. D’esquerra a dreta: Josep M. Orobitg, Pinós, Josep Lluís Piera, Jordi Planes i Josep M. Riera.

Els anys han anat passant i, el temps de la infancia i primera joventut, ja s’ha deixat enrere però, recordar altres temps sempre va bé. Un grup d’ex jugadors de Les Àguiles es reuneix per fer un partit amistós. No hi són tots els que hi havien passat però n’hi ha una bona colla.

Dempeus i d’esquerra a dreta: Josep Antoni Serra, Jaume Carcasona, Albert Porta, Ramon Canosa, Pinós i Josep M. Riera.

Acotats: Ton Riera, Francesc “Paquito” Burgos, Josep M. Orobitg, Joan “Juanito” Royes, Jordi Planes i Francesc “Xico” Vall.

Sembla que Jordi tenia una semblança amb en Carles Reixach i, una vegada que va venir aquest ex jugador del Barça a Cervera, es van fer una fotografia plegats i doncs sí s’assemblaven força.

El Jordi, dissortadament, ens va deixar, després d’una dolorosa malaltia, ja fa uns quants anys. Recordem els seus pares, ell treballador del Banc Central així com també els seus germans. Ja no hi queda ningú. El seu germà també va morir i, la darrera que se’n va anar, va ser la seva germana.

Els que el vam conéixer en la nostra joventut sempre el tindrem en el record com una persona vital, alegre, divertida, que sempre ens alegrava l’estona i tenia molta gràcia. Qui pot parlar millor d’ell és la seva colla que es devien anar veient ja que, amb els anys, la distància s’eixampla.

Gran amic de Jaume Carcasona va ser el seu testimoni de boda. Aleshores ell ja sortia amb qui va ser la seva muller. La seva llavor ha tingut continuïtat ja que va ser pare i avi.

Descansa en pau Jordi. Els que et vam tractar i conéixer no t’oblidem.