El Teatre Principal va ser un dels llocs més emblemàtics de Cervera. S’hi feien sessions de cinema i de teatre. Encara recordo un diumenge de Pasqua especialment feliç quan, després de cantar “caramelles” i menjar la “mona” per postres, vam anar amb les amigues al Cinema Principal a veure doble sesssió, cosa que ara seria impensable amb el que duren les pel·lícules. El programa era del tot engrescador. Projectaven: “Tu a Boston y yo a California” i “101 dálmatas”. Tot plegat, inolvidable.

El Teatre Principal també va ser l’espai on es van estrenar els pastorets escrits per Ramon Turull: “La Rosa de Betlem”. El Buti i el Farra eren interpretats d’una manera genial per Joan Colom i Ramon Vilalta.

Al davant hi havia la pastisseria de “cal Pont” on anavem a comprar llepolies. En aquestes dues fotografies s’hi veu aquest entranyable teatre. En la segona s’aprecia molt bé el plafó que posaven amb fotogrfies de la pel·lícula que anunciaven. També s’hi veu una decoració ornamental que recordo perfectament.

Pel que fa a la primera fotografia es veuen unes portes de fusta que crec que eren de l’establiment del que tenia cura la Pepeta Riera.

A la casa de la dreta, durant molt anys, es va fer servir per fer reunions de jovent vinculades a l’església. S’organitzaven, entre altres activitats, les “Setmanes de Joventut”.

Com podeu veure les dues fotografies estan fetes el Diumenge de Rams. La nena gran és M. Àngels Muntané.

Entranyable el record d’aquesta botiga que moltes i molts encara tenim ben present. I encara hi faltaria, emmig de tot l’embalum, el “Zacaries” fent espardenyes. Cada dia treia tots els objectes i els col·locava al seu lloc. Cap el tard ho retirava i tancava la botiga. Un encant!!

Just al davant hi havia una botiga que venien fruita i també queviures. Era “ca la Mercè Pastoreta”. Quan el carrer Major va anar perdent pes la família es va traslladar al carrer Combat on, encara avui, la jove de la Ramona Roset, Conxita Trilla, té cura d’una fruiteria. A més de posar l’establiment al carrer Combat també hi van comprar un habitatge. Van vendre tot el que tenien al carrer Major, que deunidó els metres que hi havia i allí s’hi van fer pisos. Ara s’hi pot veure una placa que recorda que és el lloc on va néixer la Mare Anna Maria Janer, fundadora de l’ordre de les Religioses de la Sagrada Família.

Mireu els detalls de tot el que hi ha als prestatges, els seus impecables davantals, la balança…

En aquesta fotografia es veuen millor mare i filla. Està feta davant la botiga. Fixeu-vos amb els recipients en els que posaven fruita i verdures. La Ramona, la filla, va molt arreglada. Les sabates que porta són una passada!

Parlant del carrer Combat, on hi havia altres botigues de queviures, “cal Lloses” cridava l’atenció per les caixes d’arengades que tenien exposades a la vorera. La senyora del mig és la filla de la casa, Conxita Lloses, que es va casar amb Joan Prous. Tenia una germana, que es deia Montserrat. Era soltera i va morir força jove.

Des d’aquest balcó es feia moure la corda de l’olla dels “cossos” del Barri del Carme. Al davant algú agafava l’altre extrem i així l’anaven movent-la cap aquí i cap allà. Quan la trencava amb el bastó que portava el nen de torn, tots els que es tiraven al terra per recollir el que hi havia dins l’olla,, els hi queia al damunt una galleda d’aigua que els deixava xops. Els 16 de juliol això no era cap problema i resultava del tot divertit. En dóno fe perquè perquè jo sempre anava a veure els cossos des d’aquest balcó.

Des de fa molts anys s’hi troba l’establiment de “Bolsos Anna Maria”.

Al costat s’hi veu una casa que havia sigut propietat de cal Solà i que, durant molts anys hi havia el “Mingo” que arreglava sabates. Sempre acompanyat de la seva esposa, Margarita, que et cobrava i et donava les sabates embolicades amb un paper de diari.

No tinc identificada la senyora que acompanya el matrimoni Prous Lloses.