De Cervera, massa fotografies d’antigues botigues o altres esàis populars no n’hi ha massa. Fins i tot, anant a l’Arxiu, no s’hi troba molta cosa. De botigues com “Cal Vilalta” o el “95”, ambdues del carrer Combat, no hi ha manera de trobar-ne.

Una altra manera de recuperar espais no documentats gràficament és a partir de fotografies particulars en les que, al fons, es veuen llocs que, molts, encara recordem.

No és el cas d’aquesta primera imatge que podeu veure, que està feta per la Festa de Sant Magí i, personalment no tinc ni idea quina botiga és i on està situada. Són moltes vegades que, a través del post, algú reconeix el lloc i el nom, i me n’informa, la qual cosa s’agraeix perquè l’arxiu es va completant amb la informació adient.

Així ha sigut. Roser Yago ha informat de que aquesta imatge correspon al carrer Major. La casa que té la portalada de pedra amb el balcó al damunt és l’habitatge on ella va viure durant molts anys. La llar de la família Yago. Avui està encara igual. La finestra correspon a la botiga del número 47 que era una bodega. Tenia una decoració modernista molt maca. Feia molt goig. Quina llàstima que n0 s’hagi conservat!

Avui en aquest espai hi ha un bar-cafeteria que gestionen des de La Canaleta, que és l’establiment del davant on hi venen pa.

Aquí í que la localització és perfecta. A l’esquerra hi ha la tribuna al primer pis i la botiga a la planta baixa de l’establiment conegut com “ca la Pilar de les mitges” que despréses va traslladar al mateix carrer Major, tocant a la plaça Santa Anna. A continuació hi ha la façana de l’església de les monges del Cor de Maria.

A la dreta hi ha la “Sastreria Curt” i al seu costat, un balcó petitet on vi vivia la família Roselló que, als baixos hi havia una botiga de venda de pa. A les portes de fusta que hi a la dreta no sé que hi havia.

La fototografia podria estar feta per Sant Antoni, amb tanta cavalleria, però veient aquests homes amb màniga curta és que no. Confirmat, és per la festa de Sant Magí. El del mig, Josep Tarré, fa de capità de la festa, el de l’esquerra és el Ton Felip de “cal Calapuig” i, el de la dreta, Miquel Pont de “cal Fabià”.

Gràcies a Neus Tarré, filla del capità, s’ha pogut posar nom a tots.

Aquesta imatge per mi és entranyable doncs durant uns quants estius, mentre estudiava, hi vaig treballar aquí. És on hi havia les telefonistes que, dirigides per Montserrat Puig, tenien cura de fer les conexions amb els clients. Era un sistema increïble de treballar. Avui inimaginable.

D’esquerra a dreta: La Lluïsa Soteres, que ja és morta , la Paquita Benet i la Rosa Rius. En aquell temps les vaig tenir de companyes quan feia les substitucions aquí.

Aquesta fotografia dels germans Lloreta ens fa possible recordar com era el Banc Central. Les lletres solemnes i daurades, que aquí això no s’aprecia, i unes bones reixes per evitar els robatoris.

La font, que no recordo, sembla que formava part del mobiliari urbà.

Aquest establiment sí que tothom recorda perquè, avui en dia, està quasi igual. Situat a l’antic carrer de les Verges forma part dels baixos de “cal Turull” i és on, Ramon, i la seva esposa Paquita hi van tenir oberta durant uns quants anys una entranyable llibreria.

Ara fa molt goig doncs hi llueix una floristeria: “L’Orquídia”. On no es gaudeix amb la paraula escrita però sí amb el llenguatge visual ja que els arreglos que surten d’aquí són preciosos.