En aquest segon post dedicat a les Decennals podreu veure bona part del seguici que va tenir lloc el diumenge dia 6 de febrer. L’església de Valls, Sant Joan Baptista, és coneguda arreu perquè té el campanar més alt de Catalunya. Fa 74 metres. Està composat per dos cossos sobreposats a una torre octogonal amb finestres ogivals.
En un altar lateral de l’església de Sant Joan s’hi troba el cambril de la Mare de Déu de la Candela on se la pot visitar sempre. Cada deu anys, en motiu de la celebració de les Decennals, se la trasllada a l’altar Major des d’on, durant els deu dies que duren les Decennals, presideix el temple.
En motiu de l’Anunci del Retorns de la imatge de la Mare de Déu de la Candela des de l’altar major al seu cambril va tenir lloc la darrera sortida del seguici cerimonial de Valls al complet en el que hi van participar tots els elements festius de la ciutat. Van sortir des de l’església de Sant Joan i, després de donar un tomb pels carrers del nucli històric, el seguici va acabar davant l’esmentat temple.
El ball de diables.
El bou de Valls.
El bou tradicional.
El basilisc.
El ball de Cavallets de Valls, estrenat en aquesta edició, va resultar molt atractiu. Són 10 els balladors, cinc del bàndol cristià a cavall, liderats per Sant Jaume el Major, amb el seu característic cavall blanc, i cinc del bàndol morisc, encapçalats per un dimoni botarga. Tant la música com la coreografia evoquen l’enfrontament bèl·lic entre les dues faccions.
Darrera el cavall amb Sant Jaume podem veure la mulassa que també fa un ball molt complet i divertit.
La Gegantona, que és l’esposa de l’altre gegant negre, el Lladrefaves.
Els gegants: la Geganta i el Gegant de la Porra.
Els nans de Valls es van estrenar el 1951 en unes festes Decennals durant la cerimònia del casament dels gegants negres., el Lladrefaves amb la Gegantona, i van ser construïts per Indústria Bolsera de Barcelona.
La moixiganga. Un grup amb una gran tradició que crida l’atenció pel seu vestuari.
El lleó.
L’àliga.
una mica de tot arreu 