una mica de tot arreu

Vic, quina ciutat!

Anar a Vic sempre resulta un plaer. En aquestes dates, sempre en setembre, hi té lloc la celebració del Mercat de Música Viva de Vic, que es un dels esdeveniments musicals més prestigiosos de Catalunya. Té una durada de 5 dies.

Vaig visitar Vic però no per assistir a l’esmentat Mercat de Música. Que ja m’hauria agradat!

És una ciutat fantàstica amb un centre històric meravellós. Aquesta placa, que es pot llegir davant l’Ajuntament de la ciutat, explica els punts més importants de Vic.

Sempre sorprén el campanar de la catedral de Sant Pere, que és un bon exemple de l’arquitectura romànica lombarda. Té 46 metres d’alçada cosa que el fa el més alt de Catalunya pel que fa als d’estil romànic. Ens recorda el de Sant Climent de Taüll.

L’escultura de l’Abat Oliba hi està al costat en homenatge de l’home que va tenir cura de la construcció del temple romànic.

El temple romà és una edificació que resulta del tot sorprenent tot i que és una reconstrucció feta en el segle XIX . De nit, impacta amb la seva il·luminació.

Al seu interior, i respectant les parets, s’hi han col·locat uns suports ideals per tal d’exposar obres sense malmetre res Hi acostuma a haver sempre exposicions.

Les antigues adoberies, avui en desús, són el record de la gran importància que va tenir en aquesta ciutat el tractament de les pells. I la seva olor característica que impregnava l’entorn!

La plaça del Mercadal, que és la gran plaça Major, és una de les més boniques d’Espanya.

És també la més revindicativa de Catalunya. A molts Ajuntaments ja només s’hi pot llegir als balcons la paraula AMNISTIA. A Vic mai es deixaran l’altra.

Enganxats en diferents edificis de la plaça del Mercadal hi havia totes les fotografies dels represaliats. Ara hi resten les dels que encara són a l’exili. La ciutat sempre ha estat fidel al país.

Tota la plaça presumeix de porxos. Havien de tenir una certa alçada ja que era obligatori que hi pogués passar una persona muntada damunt un cavall.

Marta Rovira.

Valtònyc

Carles Puigdemont

Anna Gabriel

Clara Ponsatí i Antoni Comín

Podeu veure altres edificis, tots de gran bellesa, que es troben tocant a la plaça del Mercadal.

Sota els porxos es conserven encara establiments que tenen molts anys i mostren el seu encant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: