una mica de tot arreu

Recordant…Les botigues del carrer Combat, cal Martí Rosell (2)

El blog va fer un ampli reportatge sobre cal Batalla, dins del cicle de “Les botigues del carrer Combat”. Avui toca una altra botiga que ja és història: Cal Martí Rosell.

En primer lloc voldria recordar la M. Àngels, que no fa massa temps ens va deixar quan encara era força jove. Va ser ella que em va facilitar les imatges que veureu a continuació autoritzant-me la seva publicació.

Com passava en molts altres establiments la família hi tenia l’habitatge damunt de la botiga i, per accedir-hi, no hi havia cap escaleta, calia entrar sempre per allí per anar al pis. És una casa estreta que llueix una bonica tribuna al primer pis, cosa que la família apreciava molt. Les tribunes a més d’agrandir l’espai permeten visualitzar tot el carrer, tant hivern com estiu, d’una manera arrecerada.

Un jove Martí Rosell se’ns mostra en aquesta fotografia en que se’l veu amb un curiós llacet al coll.

En aquesta altra fotografia, d’un berenar compartit, Martí Rosell, ja de més edat, (fixeu-vos en les curioses sandàlies que porta, com de nen) està acompanyat de dos joves ben coneguts. El del mig és Ramon Dardé, fill del propietari de la barberia de “cal Jordi”, que estava a l’extrem del carrer Combat. Resulta ben curiós que en ple carrer el porró de vi hi tingui un protagonisme. Això sí que eren uns altres temps!. Martí va vestit amb la roba de treball. Porta una peça coneguda com “guardapolvo”. Un jove Eusebi Ortiz els acompanya. Treballava a la barberia i va vestit igual que el seu company: un “guardapolvo”, en aquest cas de color blanc, per l’ofici que feien.

Martí Rosell estava casat amb Maria Colom Anglarill. Van tenir dos fills. Aquí se’ls pot veure amb la nena, la Lola Rosell que va quedar filla única ja que el seu germà va morir durant la guerra.

Aquest xicot tan eixerit va ser el seu fill. Es deia Josep M. Rosell Colom. El seu nebot-nét, Frederic Currià, ens explica com va anar la seva mort en plena joventut. Estava participant en la guerra civil i: “El van enganyar junt amb la colla que anava. Els hi van oferir de travessar la frontera i, quan ho van fer, els van afussellar”.

Dissortadament la família mai va saber on estava enterrat. Un altre drama afegit a la pèrdua d’una persona estimada. És molt trist no haver-li pogut fer el comiat ni tenir un lloc on anar a visitar les seves restes.

Tot i que èrem veïns de carrer, curiosament mai m’havien explicat els de casa meva que la família Rosell tenia aquest dol.

Aquesta fotografia que té una bona pila d’anys està feta a l’estudi fotogràfic del carrer Major dels germans Galceran. La Lola està acompanyada d’una supernina, poc freqüent en aquell època. En temps de festes nadalenques venien joguines, per tant la millor de la casa per ella.

La Lola es va casar amb el “Federico” Ubach i van tenir una filla, la M. Àngels que, dissortadament, com ja s’ha explicat, va morir bastant jove, fa poc més d’un any.

El “Federico” tenia una botiga d’electrodomèstics al carrer General Güell i estava vinculat a cal Rosell per haver-se casat amb la filla de la casa.

La Lola Rosell va viure fins una edat avançada. Sovintejava la Cafeteria el Campanar i era bona conversadora. Tenia molt bona relació amb la meva família pel veïnatge tants anys compartit.

Aquesta fotografia està feta al carreró sense sortida que hi ha al carrer Combat. La família Ubach Rosell hi tenien accés des de casa seva.

El “Federico” era un gran boletaire. Mirant aquesta fotografia veiem com de satisfet mostra la gran quantitat de bolets que recollia sempre que sortia a buscar-ne. Un dia, però, no va tornar. Va morir al bosc mentre practiva una afició que li encantava.

Aquest és l’aspecte que tenia la botiga durant els darrers temps. Cal recordar que el tema de la caça sempre va ser el més important d’aquest establiment. També s’hi va afegir l’oferta de tot tipus de material per pescar.

Va arribar un moment que les joguines no es venien en unes dades concretes sinó que se’n trobaven durant tot l’any. En els darrers temps hi havia una bona oferta d’objectes de parament de la llar i de regal.

Totes les persones que hi anàvem a comprar segur que un dia o altre ens emportàvem alguna “bombilla”. Era una de les coses que es venia més. Jo n’hi havia anat a buscar moltes vegades i aprofitava per fer petar la xerrada amb la M. Àngels. Sempre teníem tema de conversa.

Actualment aquest establiment segueix obert al públic amb una orientació completament diferent.

Testimonial és aquesta fotografia feta per l’Aquelarre de Cervera. La Lola acompanya a la seva filla M. Àngels i al seu gendre, Enric Currià, mentre estan a la parada muntada davant la botiga en motiu de l’Aquelarre. A l’aparador s’hi veuen bruixetes i dos cartells que anuncien el que venen en motiu d’aquesta festa.

Entranyable imatge que protagonitza la M. Àngels feta a l’espai en el que tothom la recordem: darrere el taulell de la botiga fundada pel seu avi, Martí Rosell. Tan de bo encara poguessim gaudir de la seva presència i de les converses tingudes amb ella, aquí o al carrer Combat davant la porta de l’establiment.

Sempre parlàvem, era amable i enraonadora, ha deixat un buit tant per la botiga que gestionava com per la seva presència en el carrer Combat.

Se’n va anar massa d’hora. Era el moment de gaudir més temps amb els seus néts que adorava.

Descansa en pau. Et recordarem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: