una mica de tot arreu

Recordant…Processó del Santíssim Misteri

Aquesta processó es feia el dia 6 de febrer a la tarda dintre dels actes de la celebració de la Festa Major del Santíssim Misteri que és la Festa Major d’Hivern.

Era una processó molt important i, sortia de Santa Maria, passava pel centre de la ciutat i retornava de nou a Santa Maria.

En els darrers anys aquesta processó es feia dins el temple.

La Creu de Sant Nicolau és una preciosa peça d’orbreberia que avui en dia no es veu mai. Està molt ben guardada a la capella privada de la Residència Mare Janer tancada en una vitrina que té un mirall a la part del darrere de manera que es poden admirar ambues cares, que són magnífiques.

En aquesta fotografia de l’any 1944 la processó del Santíssim Misteri passa per la plaça Santa Anna. Podem veure els canvis que ha sofert aquest espai a través d’aquestes imatges.

El portant de la creu és Francisco Solé. A la seva dreta hi té Ramon Cuñé del forn de pa de “cal Cuñé” i, a la seva esquerra, Jaume Minguell.

Aquí es veu molt bé el monument dedicat als caiguts, avui desaparegut. Era un honor portar la bandera del Santíssim Misteri. Els portants són, d’esquerra a dreta: Josep Lucaya, Josep Pedrós i el pare Camps. Al darrera es veu la Creu de Sant Nicolau. En aquesta processó només hi anaven homes.

D’esquerra a dreta porten la bandera del Santíssim Misteri uns joves Josep Roca, Joan Salat i Antoni Boquet.

Aquesta fotografia és una imatge que commou per diferents motius. Tota aquesta colla, especialment el jovent, se’ls veu contents i alegres. No sabien que els esperava una llarga i cruenta guerra civil. El Gegants Vells passen per davant de la Sabateria Cisteró, que més tard va ser Sabateria Salat.

Al costat de la sabateria hi ha la perruqueria del Sr. Gómez i, a l’aparador, s’hi veuen exposades fotografies del seu fill, Claudi Gómez Grau. Fixeu-vos en el rètol que hi ha al balcó. Anuncia la marca AGFA que era una distribuidora de productes vinculats amb el món de la fotografia.

Tocant a aquesta botiga tot i que a la fotografia només es veu la vànova blanca de ganxet que hi ha al balcó, hi havia “ca la Calamanda” més tard coneguda també com “ca la Basília” que és la casa on va néixer la meva àvia paterna i d’on va sortir per anar a viure a “cal Delfin” al casar-se.

Als balcons hi ha domassos i també s’hi veu una bandera espanyola i la senyera. Curiosament el balcó de llueix la senyera correspon a la vivenda actual del “Carbajo” on actualment hi té una bandera republicana.

Al balcó de sota hi ha un rètol que hi posa: “Sabateria Gomá. Sombrereria”.

El canvi més rellevant d’aquesta part de la ciutat és el de l’habitatge del fons. Hi havia, als baixos, la botiga de queviures de “cal Pairo”. Aquest conjunt es va enderrocar i s’hi van fer pisos. En aquesta cantonada ara hi ha la joieria Gisela de la família Codina.

Com podeu veure és molta la informació que ens dóna aquesta fotografia que cal mirar amb atenció per no perdre’s cap detall.

Aquesta és potser la darrera fotografia que es conserva dels Gegants Vells. Està feta el 6 de febrer de 1936 poc temps abans d’esclatar la guerra civil. La processó del Santíssim Misteri surt del carrer Combat i enfila ja cap a la plaça Major.

Aquests gegants van ser cremats al camp de fútbol en esclatar la guerra.

A l’esquerra de la imatge es veu el rètol d’una panaderia amb una preciosa tribuna al primer pis que no s’ha conservat. Aqui va ser on el meu besavi va treballar de forner quan era un jovenet que acabava d’arribar de Lleida, Al fons, a mà dreta, es veu la façana de cal Delfin i les arcades del terrat. Delfin Bonet Fusimany va comprar la casa del carrer Combat el 1911 per tant, en aquesta data, la família ja feia temps que vivia allí i, el seu fill, Delfin Bonet Sobrevila, en aquest 1936 tenia cura de la fabricació del pa ajudat per Francesc Bonet Estela, nét i fill dels anteriors que, en esclatar la guerra, va haver de marxar de Cervera destinat, sortosament, a intendència a la part de València.

La meva cosina, Carme Carcasona Boquet de “ca la Basilia”, la casa que toca a la tribuna, m’ha informat que era “cal Subirana” i que la senyora que hi vivia es deia Balbina i tenien un fill que es deia Pepito. Ella recorda perfectament aquesta tribuna quan la casa estava ja abandonada. Després va desparéixer quan van enderrocar l’edifici per fer-hi els habitatges que hi ha avui just on es troba la tenda “Ada”.

A la cantonada s’hi veu un rètol que hi posa “Venda de Carns. Vedella, Moltó”. Recordo de petita haver entrat a una carnisseria que hi havia aquí i que en tenia cura la filla de “cal Pereta”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: