una mica de tot arreu

Recordant…Processons. Corpus (1)

L’objectiu d’aquest blog, des del moment que es va iniciar, ha estat sempre prioritzar les notícies locals. També s’hi han afegit reportatges de viatges així com alguna altra cosa puntual fóra de l’àmbit local però que pot ser d’interès.

Ara, de notícies d’àmbit local n’hi ha ben poques i, tot i que es procura informar del que es fa és fa tan poc que costa trobar material pels posts. Tenint en compte que l’arxiu fotogràfic del que és disposa és molt ampli, durant uns quants díes i, amb el títol de Recordant…,podreu anar veient fotografies que ja han estat publicades però que sempre fa gràcia de tornar-les a veure. És tracta de fotografies que ja tenen una pila d’anys i que aniran acompanyades de les explicacions adients de manera que, els més joves, puguin saber com eren les coses abans.

Avui farem un tomb per les processons de Corpus. Penso que en altres temps aquesta data celebrava un dels millors dies de l’any. La gent ja feia temps que s’espavilava anant a buscar flors, triar-les, triar els dissenys de les catifes…ja que els carrers lluïen preciosos amb catifes de flors fetes amb traça i gust. Tothom s’hi bolcava preparant-les pel moment del pas de la processó.

La façana de la Paeria és un reflexe de com lluïen de vistosos els carrers de la ciutat en la Diada de Corpus. Les “enramades” consistien en decorar les façanes amb branques d’arbres, en aquest temps primaveral ben verdes, que feien molt goig. Observeu els balcons amb els domassos i una senyera al mig. Sembla però que al balcó central oneja la “rojigualda”. Certament eren uns altres temps…

Hores abans de la processó l’activitat als carrers era molt important i, el carrer Combat sempre presumia de fer les millors catifes de la ciutat. Hi havia molta competència entre les dues parts del carrer que quedaven dividides a la confluència del carrer Travesser amb Rondes. En aquesta imatge es veuen una mica els aparadors de cal Cornellana, que en tenia cura la seva propietària, Sisqueta Massó, i sempre feien un goig que enamoraven. Davant mateix i vestit amb un “guardapolvo” s’hi veu Arturo Segarra que era el propietari de la botiga de roba que hi havia a la cantonada del carrer Combat amb el carrer Travesser. Tenia només un fill que es deia com ell i que ja fa anys que és mort. Tots els que vivíem en aquest carrer recordarem una tarda d’agost, molt calorosa, i el batibull que hi va haver quan va morir la seva esposa, Enriqueta. Havien fet caragolada per dinar i, a mitja migdiada, es va aixecar per beure aigua fresca i va tenir un tall de digestió que la va matar. Era ben jove. Jo era una nena però aquests records no s’esborren mai.

La feina ben feta agrada sempre i aquesta colla contemplen la catifa ja acabada. Alguns des de la vorera i altres, des del balcó de casa seva. Podeu veure perfectament la Roseta de cal Morell, mare de Ramon Morell que encara viu a la mateixa casa del carrer Combat. Al mateix balcó s’hi veu també la seva germana casada amb un Balcells, mare de la Francisca, vídua Gomá i àvia de l’Estefania, Directora del Conservatori i el seu germà, músic i professor i de la Mercedes de la Farmàcia Gomà, la Cesca, professora de l’Institut Segarra i el seu germà Ramon.

La processó més solemne de l’any surt de Santa Maria. La custòdia, sota pal·li, travessa la porta principal del temple. Aquesta fotografia és molt antiga i identificar els que hi surten resulta impossible. Cal que us fixeu en els dos angelets que són un encant i que contraten amb la nena pobra i malvestida que està a la dreta, agenollada a les escales. Diferències socials molt marcades…

Es veuen molt bé els dos macers, que s’inclinen respectuosament, així com els músics i alguns assistents a la processó.

En aquesta processó només hi podien anar els nens i els homes. Un clar exemple del que no ha de ser. Tots els que hi participaven portaven uns ciris ben grossos de manera que, un cop passada la processó, a tots els carrers hi quedava un rastre de cera. Les dones la veien des dels balcons. Tothom anava molt mudat i s’acostumava a estrenar roba d’estiu. En acabar la processó, es feia la primera edició de sardanes de l’any a la plaça Santa Anna, i es donava per inaugurada la temporada estiuenca.

En alguns punts determinats del recorregut la gent del barri hi muntava uns altars efímers. Tota la comitiva s’hi parava. Aquesta fotografia és bastant antiga i, com podeu veure, no es mocaven amb mitja màniga a l’hora de decorar-ho.

Més endavant encara es va seguir amb aquesta tradició però l’altar ja és molt més senzill. El capellà, que va ser vicari de Cervera durant uns quants anys, és Mn. Ignasi Montraveta. Actualment resideix a Solsona i, en moments puntuals, torna a Cervera de visita. La darrera vegada que el vaig saludar va ser l’any passat, a les Completes.

Els escolanets són: el de l’esquerra l’Enric Martí de “cal Jesús” de la plaça. Va estudiar medecina i ha exercit d’inspector mèdic vivint a Lleida. Al seu costat s’hi troba el seu cosí, Francesc Suau, professor, fins fa ben poc, a l’Institut Segarra així com també de la UNED.

Observeu la Creu de Sant Nicolau que porta l’altre jove. Una magnífica peça d’orfebreia que, per Corpus, sempre es lluïa a la processó. Avui està molt ben guardada a la capella privada de la Residència Mare Janer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: