Aquest segon post dedicat a la magnífica exposició preparada en motiu dels 50 anys que Lluís Llach porta cantant tanca la informació que el blog li dedica. Un muntatge que em va encantar i al que hi vaig anar dues vegades!

Dels vuit àmbits en que està estructurada ja n’heu pogut veure la meitat. Ara tocà seguir fent la visita pel cinquè.

5.- El Cafè Antic

El poeta Miquel Martí i Pol és una peça cabdal en la vida artística de Lluís Llach. Junts van crear obres com Un pont de mar blava, Germaines o Món-Porrera, que anaven més enllà d’un simple disc de cançons.  ells dos van conviure a Roda de Ter, Parlavà i Porrera. En aquest poblet del Priorat hi ha el Cafè Antic, que a l’exposició queda convertit en el cafè dels poetes, preparat per acollir també els altres vuit autors que el cantautor ha musicat i cantat. A les parets s’hi veien fotografies emmarcades dels poetes i dels poemes interpretats.

Personalment aquest espai em va encantar. Podeu veure algunes imatges per copsar que ideal va ser la interpretació d’aquest Antic Cafè.

6.- Viatge a Itaca

El viatge és més important que el destí i cal ser receptiu a les oportunitats d’aprenentatge que sorgeixen. Aquest àmbit recrea un viatge particular d’homenatge a aquelles persones que han ajudat Lluís Llach a formar-se com a artista i persona. Són alguns dels personatges que l’han influenciat i que han contribuït a la construcció de la seva dimensió social i política. Cada viatge és una maleta; cada maleta, una persona.

Aspecte d’aquest àmbit que queda il·luminat d’una manera especial. Podeu veure totes les maletes…

Aquí en teniu algunes en detall…

7.- Rar

Curiositat i també inconformisme són dos aspectes clau per entendre la figura de Llach en tota la seva profonditat. Curiositat per buscar sempre una nova sensació, un repte per afrontar. Inconformisme per no quedar encallat en un territori de confort i ser capaç d’endinsar-se en territoris desconeguts. El resultat fa créixer enormement la dimensió artística molt més enllà del món de la cançó d’autor: compositor d’espectacles de teatre i dansa, de pel·lícules, cantant líric, director de la passió de Verges, escriptor, polític, vinyater… És la cara del Llach més rar.

I sí, una mica rar però del tot sug·gestiu era aquest àmbit que tenia un aire de misteri i era molt teatral.

8.- Com dibuix fet al vent

Un dels principals atractius de l’exposició és la presència de Lluís Llach. Naturalment no hi és en carn i ossos, però el públic pot viure una experiència de realitat immersiva que fa el mateix efecte que veure’l en persona. És una experiència que comporta tecnologia 3D, és puntera a Europa i s’ha desenvolupat en poques ocasions. Per primer cop s’aplica a un artista català.

Per poder obtenir una imatge òptima, Lluís Llach es va sotmetre a un escanejat del seu cos fet amb desenes de càmeres per després generar per ordinador els seus moviments de manera realista. Fins ara aquesta experiència només s’havia desenvolupat per recrear imatges de Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.

En aquest àmbit només hi podien participar tres o quatre persones. et posaven una motxilla a l’esquena i unes ulleres especials. Aleshores entraves en un món virtual. transitaves per una meravellosa biblioteca i t’anaves movent per veure els diferents racons. Al final, sortia Lluís Llach, i la seva presència semblava real.

Aquest és l’espai decorat amb arbres pintats i que, en posar-te els equips, quedava totalment tranformat de manera virtual.

Aquí podeu veure dos dels equips emprats pels visitants. La tecnologia per aquest muntatge va estar desenvolupada per l’empresa catalana Labsid, que va dur a terme aquest projecte de manera totalment desinteressada.

Puc assegurar que aquesta exposició se li pot donar un deu. Si en acabar aquesta pandèmia la allarguen, degut a que no ha estat oberta el temps que estava previst, i teniu manera d’anar-hi, no us la perdeu. No té res a veure mirar aquests post o el muntatge en directe, especialment amb la companyia de la música.