La Fonda Fangara és un establiment històric de Vallfogona de Riucorb. Es tracta d’un restaurant i petit hotel rural (actualment tancat) de gestió familiar. És un d’aquells llocs que en queden pocs al país. La seva arquitectura és senzilla i quan s’entra al menjador la nostàlgia sembla que acompanya als plats que prepara Jaume, que és qui cuina i, alhora, és el propietari de la Fonda.

Aquest establiment forma part de la ruta cultural del Císter a la Conca de Barberà.

Anar-hi a dinar va resultar tota una experiència per diferents motius: la simpatia i amabilitat de Jaume, la seva conversa i atenció en mostrar les dependències de l’espai, l’encant del menjador i altres zones de la fonda i, el menjar, que va ser excel·lent.

La façana no fa sospitar l’ambient que es troba a l’interior.

Entrar al menjador és com fer cap a un món que ja no existeix. Les vidrieres amb els vidres glaçats i el penjador Thonet queden emmarcats per aquestes parets decorades d’una manera molt curiosa. Treballs de pintors d’abans que eren artesans de cor.

Les cadires, també d’estil Thonet, amb aquest típic fotat al respatller. Cortines amb uns dibuixos d’uns anys llunyans.

L’encant de la natura colant-se per la finestra.

Els terres hidraúlics.

Dels que n’hi ha una quants models diferents.

L’escala que porta a les habitacions. Un rentamans decora el racó que hi ha a costat de la bonica obertura amb un elegant punt rodó. Les escales de granit, amb els acabats típics dels esglaons i amb el zòcol pintat, com es feia abans.

Més rajoles hidraúliques que canvien de dibuix sense cap interrupció.

L’encant del vímet amb un coixí per donar-li comoditat.

Una porta en ventall i amb els vidres glaçats pel tema de la intimitat. Portes úniques fetes per artesans d’altres temps...Baranes amb poms de metall… en fi un recorregut per un món que ja no existeix.

Si aneu a Vallfogona de Riucorp passeu per aquest lloc, mengeu al menjador i doneu un tomb per la Fonda. La flaire del passat s’ensuma a cada racó. Sembla un passeig per una pel·licula ambientada en una altra època…