L’arribada a Moscú era el punt final del viatge. I va ser la sorpresa de la meva vida perquè no n’esperava massa d’aquesta ciutat. La imaginava una mica desangelada, no massa maca, estricta, amb aires comunistes i el que em vaig trobar va ser desllumbrant.

Al coincidir amb els Mundials de Futbol tot estava impecable, l’ambient era increïble, el temps fantàstic, fins i tot en alguns moments calorós, els llocs més cèntrics superdecorats i, a la nit amb una il·luminació que els feia lluir al màxim. Els famosos grans magatzems de l’època comunista em van recordar, fin i tot, els Harrods londinencs!

En fi que m’ha quedat un record inesborrable d’aquesta ciutat. Segurament, a l’hivern i sota la neu, deu oferir un aspecte molt diferent pero per mi sempre serà cels blaus, llum i color.

En aquestes properes imatges podreu fer una mica de recorregut per diferents llocs de la ciutat. Cal encetar la sèrie amb el clixé més conegut i famós: la Catedral de San Basilio  localitzada a la Plaça Roja i que és preciosa, tan per fóra com per dins.

Aquesta vistosa i bella catedral i el conjunt del Kremlin van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1990.

A la dreta espien algunes construccions del Kremlin.

Aquesta porta de la dreta porta al mausoleu de Lenin on es pot veure el seu cadàver momificat.

Carrers embellits amb boniques decoracions donen fe de com la ciutat es va engalanar en la celebració dels Mundials de Futbol.

Són molts els edificis i esglésies que es troben a prop de la Plaça Roja. Tot estava impecable, com acabat d’estrenar.

Museu Estatal de Història

Catedral de Kazán

Altres edificis propers a la Plaça Roja

Aquest edifici del mig és la temuda seu de la policia política, la KGB. Per aquí hi havien passat milers de persones. La majoria van ser torturats.

Una entrada del metro de Moscú. És impactant visitar algunes de les seves estacions.

Passejant pels carrers més cèntrics arreu es troben edificacions que fan el recorregut atractiu.

Els taxis es destaquen, i molt, pintats amb aquest groc tan llampant.

Un mirador de disseny.

Els restaurants, especialment els que oferien serveis a l’aire lliure, feien molt goig.

I si un té ganes de gaudir amb espais ajardinats i precioses fonts amb escultures bellíssimes pot anar a ferun tomb al Jardí d’Alexander. És un lloc amb precioses fonts ornamentals i altres elements decoratius que el fan únic. Es va inaugurar l’any 1821.  S’obre cada dia al públic i l’entrada és gratuïta.

I, una mica més allunyat del centre, hi ha un conjunt que és Patrimoni de la Humanitat i que està quasi bé igual que quan es va construir: el Monasteri de Novodévichi, el més conegut de Moscú a més de ser considerat com un dels racons més bonics de la ciutat. A més, compta amb un cementiri que deixa tothom que el visita bocabadat. Dissortadament, només el vaig poder veure per fóra, apreciant el llac que hi ha i que, segons ens van dir, va ser el que va inspirar a Tchaikovsky per fer la seva composició més famosa “El lago de los cisnes”.

En el proper post seguirem visitant aquesta bellíssima ciutat.