Abans de la guerra dels Balcans, Iugoslàvia estava formada per sis repúbliques que, durant molts anys, van ser governades per Tito sota un règim comunista. Després de la seva mort la disgregació dela nació va ser inevitable i, en acabar la cruenta guerra en van sortir nous països  independents: Eslovenia, Sèrbia, Cròàcia, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Macedònia y, el que ha sigut el darrer en independitzar-se, Kosovo.

Els he visitat tots perquè m’ha interessat tot el que va succeir en l’abans esmentada guerra i ara puc explicar moltes coses de cadascun d’ells. Em quedava conéixer quatre d’ells i aquest estiu hi he viatjat. És tan el que es pot explicar que seria inacabable. Em centraré doncs a parlar només de les ciutats i dels paisatges excepte quan expliqui tot el que fa referència a Kosovo i de la seva independència.

Després d’aterrar a Drubonik vaig anar cap a Montenegro que és un país molt petit però molt muntanyós. Per allà diuen que si el planxen els hi surt el país més gran d’Europa i penso que tenen raó.

El mar, però, també té un gran protagonisme a Montenegro. És aconsellable visitar aquest país quan faci bo perquè tot el que es pot gaudir a l’aire lliure és el millor.

Per estalviar-se fer un recorregut feixuc per les muntanes s’agafen barcos que, pel mar, escursen les distàncies.

Molts pobles estan a la costa però, de seguida, el paisatge s’enfila i la muntanya està present arreu.

La zona d’esquí ofereix bonics hotels amb un aire totalment alpí.

No massa lluny de la capital, Podgorica, hi ha un dels llocs més populars per anar-hi de picnic i passar-hi el dia. Hi ha un restaurant molt famós on serveixen els menjars típics del paìs així com també vins montenegrins. Aquest riu que es veu a les fotografies, el Cijevna, en aquest indret de seguida es precipita en unes catarates que no em pensava mai trobar en un país mediterrani.

Són conegudes popularment com les Catarates Niàgara. Resulten molt atractives itothom s’hi pot apropar, fins i tot sentir les gotes d’aigua freda a la cara. La primavera és el millor temps per gaudir amb aquest espectacle sorprenent al sud d’Europa.

Una altre lloc que cal visitar és le llac Skadar que és el més gran dels Balcans. Montenegro el comparteix amb Albània i, navegar per aquesta vasta extensió, resulta un plaer. Petites embarcacions esperen als visitants per donar un passeig pel llac.

Les aigües són nítides i en dies de bon temps es pot gaudir amb simetries perfectes.

Són moltes les embarcacions que s’hi troben, acolorides i plenes d’encant.

 

 

La vegetació, d’un verd brillant, contrasta amb el blau del cel que queda reflexat a les aigües del llac.

Un llac tan gran necessita tenir nexes d’unió que permetin el pas dels vehicles per anar d’una banda a l’altra. Aquest pont sorprén en trobar-lo per creuar un llac.

Els vaixells es veuen diminuts davant la immensitat dels pilons del pont.

Una de les meravelles naturals de Montenegro és el Canó del riu Tara. És el més llarg d’Europa i el segon del món després del Gran Canó del Colorado. Es troba al Parc Nacional Durmitor i és Patrimoni de la Humanitat.  La llargada del canó és de 78 kilòmetres i els acantilats són esfereïdors ja que en algun lloc, arriben als 1.300 metres d’alçada.

Atés que resulta difícil fotografiar aquest impressionat canó us poso unes fotos manllevades.

El pont Durdevica travessa aquest canó i és, amb els 160 metres d’alçada el més elevat d’Europa. 

En el proper post podreu veure altres indrets de Montenegro ben diferents d’aquests i, també, molt atractius.