En aquest segon post podreu gaudir amb la magnífica exposició que té com a tema central el Campanar de Cervera i que podreu visitar fins l’1 de desembre a l’antiga església de Sant Joan Degollat que resulta un magnífic espai expositiu per mostrar l’obra de Ramon Aldomà.
A l’esquerra podeu veure el cartell que anuncia l’exposició i, al seu costat, un text introductori.
L’exposició es mostra en quatre apartats ben diferenciats. Unes quantes fotografies tenen com a suport les parets de l’espai que amb aquest fons de color torrat hi queden d’allò tan bé.
Les pedres centenàries també s’han utilitzat com a suports.
Al bell mig de l’antiga església s’hi poden veure dues estructures octogonals que són una clara referència al Campanar de Cervera. Són un recurs molt vistós que, a més, permet en poc espai mostrar moltes fotografies: 32 en cadascuna de les peces que fan un total de 64.
L’altre espai expositiu ve donat per 8 suports en format plafó. Tenen un acabat gris platejat que els hi dóna elegància. Les fotografies exposades en aquests plafons tenen un format més gran i van acompanyades d’un text que correspon a les vivències que tenen diferents persones sobre l’experiència de viure a prop del campanar.
El quart espai expositiu, que ocupa la part de davant de l’altar destaca per tenir un fons blau intens, que representa el cel. A més de les precioses fotografies que s’hi mostren s’hi pot llegir un poema de la poeta cerverina Isabel Valverde.
A la paret del fons de l’antiga església hi ha una fotografia que sorprén ja que s’hi troba a faltar, i molt, el signe més potent del perfil de Cervera: el Campanar. Està feta en un dia de boira i aquesta tapa el cloquer deixant una visió de Cervera que de cap manera voldríem
No us perdeu aquesta exposició ja que totes les fotografies són per admirar. Dediqueu-hi una mica de temps per tal de copsar tots els detalls i endevinar des d’on està feta cadascuna d’elles, que n’hi ha alguna que costa…
Des d’aquí cal felicitar Ramon Aldomà per aquest regal visual que ha presentat dins de Cervera Capital de la Cultura Catalana i que hauria d’haver estat estat catalogat dins de l‘apartat “Diàlegs” ja que no hi ha cap altre element més indicat per tenir-hi un diàleg que el Campanar de la nostra ciutat. Molt més que les Mènsules o els ametllers, tan efímers, que van tenir el seu propi Diàleg.