Nascuts a Cervera, els germans Claudi i Frederic Gómez Grau van utilitzar la fotografia per apropar-se al cinema. A finals dels anys cinquanta, Hollywood va desembarcar amb superproduccions que fugien de la crisi del Sistema d’Estudis per trobar a Europa mà d’obra barata. Les càmeres dels germans Grau, des de primera fila dels decorats espectaculars d’aquelles superproduccions que evocaven el poder romà o la Rússia revolucionària, van deixar constància d’un imperi tan enlluernador com efímer.
Aquests rodatges portaven estrelles internacionals que il·luminaven un paisatge cultural més aviat tenebrós: Ava Gardner, Charlton Heston, Sophia Loren o Rita Hayworth; mites a l’abast dels fotògrafs cerverins.
El llegat dels Gómez Grau supera les sis mil fotografies que documenten els centenars de rodatges en els quals van intervenir.
El blog va informar ampliament sobre aquesta exposició quan es va presentar per primera vegada a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona.
El 19 de setembre es va inaugurar a Cervera a l’edifici de l’antic Sindicat, conegut també com la Farinera.
En aquesta imatge podem veure el germà petit dels Gómez Grau, en Frederic…
… pare de Montserrat i Jordi, a la dreta, que en un acte molt emotiu van ser els encarregats de la presentació de l’exposició a la ciutat que va veure néixer el seu pare.
Ester Font de Vins i Licors Carbonell, empresa que va tenir cura de servir el cava.
En aquestes properes imatges podeu veure algunes fotografies de les moltes que es poden admirar en l’exposició. Els cartells de l’època acompanyen cadascun dels films.
A l’espai ocupat per cada pel·lícula s’hi troba la cadira del director que la va dirigir amb el nom posat al darrera.
Claudi Gómez Grau, en un paisatge desèrtic, compartint amb actors de la pel·licula “Lawrence d’Aràbia”
En aquestes properes imatges podem veure el seu germà, Frederic Gómez Grau, compartint imatge amb diferents actors de renom protagonistes dels films en els que va treballar.
Tenint en compte que Frederic Gómez Grau havia estat el millor amic del meu pare, Francesc Bonet Estela, per mi aquesta inauguració va resultar emotiva i plena de records. A l’estiu, el pare esperava amb dèlit l’arribada del seu estimat amic que passava els hiverns a Madrid. Quan arribava el bon temps i veia el barret que sempre el cofava, estava d’allò tan content. Quan arribava la tardor, s’entristia, perquè era el temps que Frederic retornava a la seva llar de Madrid.
Primer va morir el meu pare i, aleshores a l’estiu anava a visitar el Frederic i la seva esposa Tresina a casa seva, a Cervera, i sempre li demanava que m’ensenyés fotografies dels seus anys de treball al cinema. Recordo haver vist aquesta i moltes altres fotografies a casa seva.
Dues parelles unides amb els anys per un fort vincle d’amistat. Ara la Tresina i el Frederic i la Ramona i el Francesc, descansen al cementiri de Cervera, quasi bé tocant els uns amb els altres. Sempre a prop!
El pas del temps…
En aquesta vitrina es podien veure exposats diferents aparells d’època que havien fet servir els dos germans per realitzar el seu acurat treball.