El blog segueix informant i mostrant imatges de com va ser la darrera jornada de portes obertes al Col·legi de la Sagrada Família.

Deia en el post anterior que explicaria una altra anècdota vinculada a la meva vida de colegiala. Com que era tan entremaliada ja he comentat quin era el meu lloc a l’aula. Doncs pel que fa a les files també en van buscar un racó especial. Tothom feia fila al carrer Major per tal de pujar ordenadament per l’escala. Jo tenia ordres d’esperar-me a l’obertura que hi ha a l’altra banda i per on s’ha de baixar per anar al Carreró de les Bruixes. Quan tothom ja havia pujat, aleshores ho havia de fer jo, així s’asseguraven que no enredaria per la fila. Sembla que era una bona fitxa. Això ho fan ara en un centre educatiu i al cap de no res la premsa en fa escarafalls. Ni a casa es van queixar mai, tal volta jo no ho explicava per por de que si no vols caldo tassa i mitja, i a mi sembla que no em feia ni fred ni calor. Eren uns altres temps!!!!!

Seguim amb el recorregut pel col·legi. Amb els nous temps la comoditat es nota i la millora en l’accés ve donada per aquest ascensor.

Tothom recorda aquesta barana de fusta que portava a les tres classes que hi havia a dalt i als dormitoris de les internes. Tenint en compte que aquests darrers anys la zona funcionava com Refugi de pelegrins potser és la part de la casa que estava més canviada.

Aquest espai està igual. Només ha canviast el terra de baix que era de pedra com les escales. Per aquí s’accedeix a aules, al menjador, a la cuina i, posteriorment, a la nova entrada des del Carreró de Sabaters. Cal recordar que, a l’hivern, en aquests dos espais que fan de distribuidors s’hi feia pati.

La finestra de la dreta és una de les de la capella.

Aquesta terrassa està ben igual i, com sempre, es gaudeix amb una vista fantàstica del campanar.

La Verge del pati roman en el seu lloc des de fa anys i anys.

Ha vist passar moltes i moltes generacions de nenes i joves així com també de nens.

Aquesta antiga terrassa exterior, ara coberta, tenia la mateixa amplada que la que heu vist abans. Va resultar que quan el col·legi va tancar els cursos de Primària va quedar molt potenciada l’Educació Infantil i, la gran aula que hi havia, la van dividir en dues agafant espai de la terrassa.

Resulta que aquesta aula va ser durant un curs el lloc on jo vaig imartir classe a un grup de 49 alumnes de 5è. Aquest any s’havia implantat l’E.G.B. Recordo que vaig haver d’anar a Lleida a fer els cursos per tal d’estar preparada per implantar aquesta nova modalitat.

Aquí estic asseguda al lloc on hi havia la meva taula.

Amb la millor companyia: tres de les 49 alumnes a les que vaig donar classe en aquest darrer any. El curs següent, elles van anar al Col·legi Jaume Balmes, per tal d’acabar l’educació primària.

Són d’esquerra a dreta: Francesca Gomà, arquitecta i professora; Araceli Garcia, òptica i Dolors Boquet, metgessa. Va ser un any molt profitós i comptar amb alumnes com aquestes ( i moltes altres que no van venir aquest dia) em va deixar un record inesborrable.

Mostrant la bandera del Col·legi de la Sagrada Família dono per tancada la informació sobre aquesta visita esperant que algun dia es pugui fer un comiat més digne a aquesta institució que va es va dedicar tants anys a l’ensenyament des de la nostra ciutat.