Aquest dissabte 6 de juliol es celebrà l‘XI Concert sota l’autovia. Una cita, cada any esperada i que no acostuma a decebre, al contrari, la programació sempre atractiva, agrada molt.

Aquest és el cartell anunciador de l’acte.

Parlar d’aquest concert és parlar de Xavier Puig, el gran director de la Coral Ginesta. Tot i que ja fa un temps que va passar la direcció a Josep Miquel Mindán, no oblidem que ell va ser qui va fer possible que la gent descobríssim les fantàstiques possibilitats d’aquest “túnel sota l’autovia”. En aquesta edició, hi era present, a primera fila i sense perdre detall. Orgullós ha d’estar de veure com la coral i el concert han esdevingut dos referents importantíssims del món musical cerverí.

L’edició d’enguany penso que ha estat inoblidable ja que, l’actuació de l’Esbart dansaire de Rubí, amb Jordi Rubio com a director artístic, sumat a les magnífiques veus de la Coral Ginesta amb Josep Miquel Mindán, com a director musical, la Coral Contrapunto Vocale, la professionalitat de Marc Castellà Bové al piano i, la tria tan encertada del programa, tot plegat ha fet que el concert 2019 hagi estat un èxit.

Entrada al recinte: El “túnel de l’autovia” situat a l’alçada de Vergós.

El servei de bar, amb la possibilitat de menjar alguna cosa, resulta molt eficient.

La decoració, protagonitzada per la ginesta, perfecta.

Petits detalls que donen encant a les taules.

Aquesta pantalla led ha estat la novetat d’aquesta edició. Ha garantit que el concert es pogués veure des de tots els angles i així tothom ha pogut gaudir plenament amb l’experiència.

Els membres de la Coral Ginesta entren a l’escenari.

A punt d’iniciar el concert podem veure, en primer pla, el director de la Coral Ginesta, Josep Miquel Mindán i el pianista, Marc Castellà. La primera intervenció anà a càrrec de la coral amb la interpretació de “El Mirador” de Josep Vila: un enfilall de cançons tradicionls per a cor mixt amb acompanyament de piano.

En el segon blog entrà en escena l’esbart interpretant les conegudes “Cançons i danses” de Mompou (coreografia: Eduard Ventura) El vestuari que van lluir els membres de l’esbart en les seves diferents actuacions va resultar molt atractiu.

La “Dansa de Castellterçol” (coreografia: Joan Fossas) ens donà una lliçó d’elegància i classicisme.

A continuació fou el torn de “Ball de Sant Ferriol” (Coreografia: Jordi Rubio).

“Joan del Riu” (coreografia de Jordi Rubio), enamorà amb una esplèndida i vistosa posada en escena.

“L’Hereu Riera” (coreografia: Jordi Rubio) va ser la següent peça.

Emocionant la “Faràndula de la Cançó d’amor i de guerra” (coreografia d’Albert Sans). Ens recordà aquell llunyà 1714 quan encara la desferra no havia succeit. Ple de simbolisme el pendó de Santa Eulàlia que portava una de les dansaires.

L’última peça del programa, la popular “Sardana de les monges” escrita per Enric Morera va tancar el magnífic concert. Degut a l’allau d’aplaudiments la van tornar a repetir.

Les persones destacades per la seva responsabilitat van sortir a saludar.

Se’ls hi va entregar un obsequi de record.

Damunt els seients el públic hi va trobar un rètol que hi deia: HO TORNAREM A FER. Va ser quan, iniciat per gent de la coral, tothom dempeus aixecà aquest rètol mentre es cantava “El cant dels segadors”. El poble, fidel i coherent, no perd l’entusiasme. Els polítics no compleixen les expectatives.