Estem a la plaça del Fossar i l’obra que s’hi va representar, amb un decorat espectacular que era la vista que s’hi contempla desd’allí, va ser: On la tempesta deixà una pau intensa.

Sinopsi: Aquesta obra és un recorregut per la vida i l’obra de Màrius Torres. Una melodia, una paraula, una mirada… simples, precises, oportunes. Un viatge per les entranyes d’un poeta que deia que escrivia versos sense cap altra intenció que la de treure’s les espines. Mentre el món s’ensorrava, mentre l’exili era l’única via de supervivència, Marius Torres, restava malalt i derrotat en el seu exili interior.

Fou interpretada per Laia Pujol, Judit Marmi i Ivan Otaola.

 

L’obra Woody and Woody es va represntar al pub La Cova i fou interpretada per Joan Maria Pascual i Guiem Juaneda.

Sinposi: L’amor, la religió, la mort, el sexe, el jazz o el cine són algunes de les angoixes vitals i de les cavil·lacions que preocupaven Woody Allen de Manhattan i que continuen amoïnant el Woody Allen d’avui. Un Woody Allen neuròtic i brillant, ara i aleshores. Un Woody Allen, en realitat, només a l’altura d’un altre Woody Allen.

No tinc cap imatge d’aquesta obra, ja que tot i que tenia l’entrada no vaig arribar a l’hora de l’inici i, un cop començada la representació, no s’hi podia entrar.

A la botiga de música de Sol Major vam poder gaudir amb l’obra: Happy birthday, Jamie Love que interpretaren Carlos Conde i Diana de Guzmán.

Sinopsi: Un cor trencat. Una decisió dràstica, sense retorn. Una trucada inesperada. Sleep Quiet Assegurances. Un retrobament fora de tota regla. No menyspreïs mai la trucada d’un centre d’atenció telefgònica…

Una obra que em va encantar encetada tragicament i amb final feliç.

 

Com a cloenda de la informació sobre les set obrres presentades en la producció A pèl hi queda La entrega que es va poder veure a Cal Llobet. Per mi va ser la millor de totes: emotiva al máxim deixà totes les persones que la vam veure molt emocionats. El treball dels actors, Dana Cáceres, Aina de Cos i Adrià Olay, sublim.

Sinopsi: Quan l’Aamalio va marxar amb “la salvatge aquella” embarassada, les dones del poble van deixar de parlar a la Consuelo, els homes ja no bevien al seu bar i l’hostal gairebé tanca. Aquesta nit, L’Herminia i l’amalio han tornat. Porten brutícia, fam i la seva filla.

A la entrega, d’Arántzazu Ruiz, autora i directora de la peça, fa un homenatge als seus avis, als perdedors de la guerra, que van viure i patir la misèria d’un país, de manera injusta. Una peça sorprenent, commovedora i valenta, basada en fets reals, que tal com he dit no deixà indiferent ningú.

Enguany a Cervera com a Capital de la Cultura Catalana estem vivint a un ritme cultural intens i val a dir que aquesta Mostra de microteatre ha agradat molt. Tornar-ne a repetir una altra segur que tindria l’èxit assegurat.