La darrera catedral del viatge i la que em faltava conéixer. I penso que tal volta és la millor s’España.

Es va començar a construir al segle XIII i és una de les grans obres d’estil gòtic d’influència francesa. És coneguda com la Pulchra leonina i es troba en ple Camí de Santiago.

çEs un clar exemple de la portada a terme de la “desmaterialització” de l’art gòtic, cosa que vol dir reduir els seus murs a la miníma expressió per ser substituits per vitralls de colors.

S’enorgulleix de tenir una de les millors col”leccions de vidrieres medievals del món.

Preciós arc triumfal, fet amb alabastre, en el que es poden admirar escenes de l’Anunciació, del Naixement i de l’adoració.

Rosassa.

Hi ha molts altars laterals que resulten plens d’elements decoratius molt bells.

La delicadesa del vidre contrasta amb la duresa del ferro.

La pedra sembla que l’ha treballat un òrfebre.

La llum entra arreu i descata els colors dels vitralls.

És una catedral en la que cal dedicar-hi molta estona per poder gaudir amb totes les sevesmeravelles

Cadascuna de les fotografies mostra la bellesa interior d’aquest meravellós temple que deixa bocabadat tothom.

La silleria del cor és d’una magneficència sorprenent. Com a mostra aquest petit detall de la figura de Judit.

El seu interior, multiplicatperò, recorda la Saint Chapelle de Paris, per la llum i la gran quantitat de vitralls.

El claustre.

Abans de donar per acabada la visita a León, admirar, de dia el preciós edifici de l’ajuntament és el tot obligatori.

Restes de la muralla acaben de donar un fantàstic contrapunt a aquest magnífic conjunt històric.

La Pulchra espia darrera aquestes edificacions construides a la muralla- Amb aquesta imatge queda enllestida tota la informació donada sobre aquest viatge. Tres mil km. travessant quasi la Península Ibèrica d’est a oest han donat per molt. Són molts els llocs que han quedat per sempre gravats a la memòria per diferents motius cadascun d’ells però puc dir que la nota global, sumant tot el que s’ha vist s’apropa del tot al 10!