El viatger es queda amb ganes de tornar a Porto però, cal acomiadar-se per seguir fent via. En direcció cap a Galícia es pot passar per un lloc ben peculiar. Portugal és país molt devot, Fàtima és un destí molt freqüentat. Aquest complexe que podeu veure en les següents fotografies, conegut com el santuari de Bom Jesus do Monte, està presidit per una església a la que s’hi arriba fins dalt de tot amb cotxe però, si un té ganes de pujar escales, pot optar per aquesta opció.

Al fons es veu la ciutat de Braga i, en primer terme, les escales, que salven un desnivell de 116 metres.

L’escala està decorada amb moltes estàtues.

Com podeu veure, el resultat final de la construcció d’aquesta escala en zig-zag, resulta un conjunt ben peculiar. L’ideal es deixar el cotxe a dalt de tot, baixar les escales i agafar un elevador que encara funciona amb un sistema de polees i que, avui en dia, és el més antic del món però que, sense cap problema, et porta dalt.

Arribar a Galícia i visitar Combarro resulta una experiència immillorable. És un poble mariner que em va encantar. El més maco, crec, d’aquesta comunitat. A ran de mar, ja es veuen tot un conjunt d'”horreos” que el fan especial i diferent.

Com podeu veure aprofiten la part de sota per estendre la roba. En un lloc on la pluja sovinteja, és un bon recurs perquè no se’ls hi mulli.

És una zona on la pesca hi té molta importància. Aquests estris en donen fe.

La pedra és el material més emprat en les construccions. S’hi troben unes quantes fonts, molt boniques, fetes amb pedra.

Algunes baranes de les balconades també llueixen aquest noble material.

A més de ser famós per tots els “horreos” que hi ha, també són molt importants els anomenats “cruceros”, aquestes creus que estan posades al capdamunt d’una columna i que a Combarro, embelleixen molts racons.

L‘església parroquial és molt bonica i, tenint en compte que el dia de l’estança en a aquest poble celebraven el Dia de Galícia, dins aquest recinte hi havia programat un concert que va resultar fantàstic. Pel marc i per la música tradicional i la participació de la gent en el cant.

En una paret del temple s’hi troba aquesta bonica imatge de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors.

En fer-se fosc, els carrers il·luminats, semblaven espais màgics trets d’un conte.

Una visita del tot recomanable. Passejar per la part antiga de Combarro, tant de dia com de nit, és una experiència molt gratificant i, quedar-se a menjar, en algun dels molts restaurants que hi ha, una experiència gustativa fantàstica, especialment pels que gaudeixen amb tota classe de marisc: exquisit, fresc i a un preu força assequible.