Ja en terres portugueses, amb destí cap Porto, pernoctar a Braganza va ser una bona idea. És una ciutat portuguesa amb una estructura molt peculiar dominada per un castell des d’on es veu un paisatge bastant bonic.

D’aquí ja directament cap Porto. Me n’havien parlat molt bé d’aquesta ciutat i realment és preciosa i molt especial. Penso que no s’assembla en cap altra. El riu li dóna molta rellevància i els carrers costeruts són un encant. Jo diria que té un cert aire vintage cosa que la fa molt agradable. D’edificacions importants en té moltes però, personalment, somiava poder visitar la Llibreria Lello que diuen que és la més maca del món. Per descomptat, de totes les que he vist, que són una bona colla, cap és com aquesta. Una petita obra d’art feta amb un gust exquisit.

Em sap greu posar-hi poques fotografies, tenint en compte que hi vaig anar un parell de vegades i en vaig fer moltes, però sembla que se m’han esborrat una bona colla.

En uns baixos que hi ha ben a prop decorats d’una manera força original, hi venen les entrades. L’import d’aquestes entrades, si hi compres alguna cosa, te’l descompten.

Visitar aquest temple dels llibres ha estat una experiència fantàstica.  Visualment l’espai és especial, sorprenent, càlid, únic i bellíssim.

L’escala és la joia de la corona. Impacta el seu disseny tan original i el contrast que hi ha entre la fusta i el color granate dels esglaons.

Els detalls ornamentals afegeixen bellesa a aquesta escala.

Una barana de fusta, al pis superior, fa de balconada per admirar la planta baixa.

Un bonic vitrall ocupa bona part del sostre donant llum a l’espai.

Resulta molt curiosa aquesta col·lecció de petits caps d’escriptors que estan fixats als prestatges. El sostre de guix imita la fusta.

Tots els detalls enamoren.

Aquesta peça forma part de la història de la llibreria. És la primera caixa registradora que van fer servir.

A la dreta, al fons, hi ha un espai privat on hi entren els clients que desitgen comprar llibres de col·leccionista, de gran valor.

Tothom desitja tenir una fotografia de record feta en aquesta escala. El complicat és poder-la fer sense gent. Durant el dia les visites són continuades i, tot l’espai, està ple de gom a gom. Les dues vegades que hi vaig anar ho vaig fer a les sis de la tarda. Em vaig entretenir mirant-ho tot i, com que a les set tanquen, jo em vaig esperar amb algunes compres a la mà i, aleshores, a dins només hi quedaven les persones que havien de passar per caixa. Era el moment perfecte per fer la fotografia de record. 

Aquesta llibreria està molt lligada a l’escriptora anglesa JK Rowling, autora de la saga mil·lionària de Harry Potter. Ella va viure un parell d’anys a Porto donant classes d’anglès i, possiblement, alguns dels passatges dels seus llibres estan inspirats en aquesta llibreria.

Han reservat un espai a la planta baixa, que es veu darrera d’aquesta fotografia, molt ben ambientat, on es poden trobar tots els llibres de Harry Potter.

Passem a visitar un altre lloc que no cal perdre’s. És el Cafè Majestic. Un espai molt lligat al record de autora de Harry Potter, ja que ella durant el temps que va estar a la ciutat va ser-ne una clienta habitual. Aquí, tot i prenent alguna cosa, es passava una bona estona escrivint. És un lloc preciós, d’un altre temps i d’una altra època, que sempre està ple de gom a gom. Esmorzar aquí resulta un plaer ja que a més de l’entorn el que serveixen és bonissim.

Aquesta és l’entrada d’accés des d’un carrer per a vianants.

En aquestes imatges podeu veure com d’elegant i treballada és la decoració d’aquest conegut i mític cafè de Porto.