una mica de tot arreu

La Rioja. San Millán de la Cogolla i Santo Domingo de la Calzada

Iniciant un llarg recorregut d’uns 3000 km. la primera parada va ser a La Rioja on s’hi troben dos llocs històrics d’aquells que quan fèiem batxillerat estudiàvem per la seva rellevància: San Millán de la Cogolla i Santo Domingo de la Calzada. Va ser el moment de conéixer-los.

Atés que un viatge tan llarg dóna per veure moltes coses, d’algunes d’elles hi podreu veure poques imatges perquè tal volta podria emfarfegar.

Pel que fa a San Millan de la Cogolla cal dir que el formen dos monestirs: el de Suso i el de Yuso, ambdos declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Aquestes imatges corresponen al monestir de Yuso que es visitable. Normalment de cada lloc es pot destacar una cosa que el fa sinó únic bastant especial. en el cas d’aquest monestir és la col·lecció de cantorals que té. Són uns volumns enormes, quaranta, que es descobreixen quan s’obren uns armaris on estan arrenglerats des de fa segles d’una manera especial per la seva conservació, i que deixen bocabadats pel seu tamany, la manera com estan guardats i els pocs que n’hi ha al país. Les pàgines estan fetes amb la pell de vedells acabats de néixer.

Una de les portalades d’entrada al monestir de Suso.

b.jpg

Imatge parcial del claustre.

bbb.jpg

Aquesta sala sorprèn perquè des de que es va pintar mai ha sigut restaurada i està en un molt bon estat. El secret és que el terrs és d’alabastre que  al ser un material porós, fa que la tempetura es mantingui estable i no hi hagi desperfectes.

v5

Pel que fa a Santo Domingo de la Calzada hi ha un parell de coses que criden l’atenció. A l’exterior, el gran moviment de pelegrins que fan el camí de Santiago ja que aquest punt és un dels centres històrics de parada com qui diu obligatòria dels “caminantes”.

Imatge de l’església dedicada al sant.

v25.jpg

v30.jpg

v28.jpg

L’altre tret que tothom coneix gira al voltant de la llegenda que explica la història d’un pelegrí que va passar la nit aquí i se’n va enamorar una jove de la casa. Ell, però, no li va correspondre. Aleshores ella, enutjada, va posar peces de valor a la seva bossa i ho va denunciar com un robatori. Van agafar el jove i el van condemnar a la forca. Cumplida la sentència l’endemà, els seus pares van anar a acomiadar-se del cadàver del fill, que els hi va dir que estava viu  per intersecció de Santo Domingo. Van anar a explicar el fet a l’autoritat que no s’ho va creure  i va dir que el fill estava tan mort com la gallina i el gall que tenia a la plata. Va ser que la gallina i el gall es va posar a caminar recuperant plomes i vida i d’aquí va sortir la cèlebre dita:

“Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada”

En record d’aquesta llegenda, a l’interior de l’església, hi ha ha un espai tancat amb una reixa on sempre hi ha un gall i una gallina vius. És tota una atracció ja que és una cosa del tot peculiar. Els que en tenen cura canvien cada quinze dies la parella.

v6

La tomba del sant…

v8.jpg

.. també hi ha una zona habilitada com a espai museístic resolt amb molt encert.

v11.jpg

v13.jpg

v19.jpg

v20.jpg

v21.jpg

Pel que fa a aquest esmentat espai aquí s’hi troba una vitrina amb una mostra molt original i potser que única dins un museu d’aquest tipus: una maqueta molt gran en la que amb elements de “playmobil” hi ha representat tota la història que gira al voltant de la llegenda. És una passada. Es necessita molta estona poder copsar tots els detalls d’aquests impressionant muntatge.

v14.jpg

v15.jpg

v16.jpg

v17.jpg

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: