L’antiga farinera de Cervera va ser projectada per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell l’any 1922. La seva construcció marca una expansió industrial que va mantenir, però, l‘esperit agrícola de la comarca de la Segarra. Anomenada en moltes ocasions “el graner de Catalunya”, Cèsar Martinell va quedar impactat per la silueta de la ciutat i diuen que va afirmar: “Cervera té la torre de la religió (el campanar de Santa Maria) i la torre de la ciència (campanars de la Universitat); jo faré la torre del treball.
La farinera de nit.
L’espectacle que va presentar la companyia de ballet de Sol Picó estava relacionat amb l’antiga ciutat d’Alep, a Síria. El muntatge pretenia donar visibilitat al drama humanitari dels refugiats que cada dia arrisquen les seves vides creuant el mar Mediterrani per fugir del terror dels seus països.
20 ballarins estudiants de dansa del nostre territori, acompanyats de la música en directe de Pere Jou, van interpretar, coregrafiada per Sol Picó, la peça anomenada Halab, que és el nom que rebia antigament la ciutat d’Alep.
L’embarcació que portaven estava cedida per Open Arms, que és una organització no guvernamental sense ànim de lucre que té com a principal missió rescatar del mar a les persones que intenten arribar a Europa fugint dels conflictes bèlics, de la persecució i de la pobresa. Aquesta embarcació era una de les autèntiques amb les que els refugiats van arribar a Europa.
La coreografia va ser molt emotiva i reflexava perfectament el patiment de la gent en fer la perillosa travessia per mar.
La música en directe reforçava encara més el dramatisme de l’escenificació.
Una de les que va perdre la vida en la travessia va quedar envoltada d’aquesta peça de plàstic que es va anar inflant fins a transformar-se en aquesta bombolla gegantina. Un efecte visual molt impactant!
Al final, les ballarines van donar post-it a la gent perquè hi escrivissin un desig i l’enganxessin a la bombolla.
