El dia 19 de gener va tenir lloc al Gran Teatre de la Passió l’espectacle inaugural de Cervera Capital de la Cultura Catalana que es presentava amb el nom de MEM.

En el programa d’activitats de la capitalitat que s’entregà a tothom s’hi llegeix: “un MEM que és el que es dóna a la unitat mínima de transmissió de l’herència cultural (fer un ocell de paper és un mem), i és també el nom d’aquest  l’espectacle perquè en si en cada activitat cultural cal conéixer els mems que la fan possible, en la nostra proposta també”.

El Gran Teatre estava ple de gom a gom i tothom delia per gaudir amb el muntatge amb guió, dramatúrgia i direcció escècnica a càrrec de Pep Oriol així com també amb Alba Cuñé pel que fa a l’escenografia i direcció artística.

S’esperava l’assistència del Molt Honorable Joaquím Torra, President de la Generalitat. Aquí se’l veu en el moment que entra a la platea inferior. El va acompanyar, entre altres, la consellera de Cultura, Srs. Laura Borràs.

Jaume Carbonell va actuar com a presentador.

El Paer en Cap, Ramon Royes, va ser molt aplaudit. La seva empemta ha fet possible que aquesta capitalitat fos donada a Cervera, que és la ciutat més petita que, fins ara, l’ha tingut.

El President tancà els parlaments i també va rebre un allau d’apaludiments.

Un grup de membres del CDR de Cervera, amb el suport de centenars d’espectadors, van baixar a l’escenari abans que comencés l’espectacle. Portaven una pancarta en la que s’hi podia llegir CERVERA AMB LA REPÚBLICA. Van ser molt aplaudits i durant una bona estona.

L’espectacle va constituir una definició transversal de la nostra cultura a partir de mems, que com s’ha dit, són unitats mínimes d’expressió.

Representació dramàtica, art d’acció, dansa contemporània i música en directe, amb referents clàssics i del moment, es van fusionar per oferir un gran mem.

El muntatge, creat gràcies a la participació d’artistes locals, representava un viatge per la cultura universal, des de la primera mostra expressiva fins avui.

Les imatges són del fotògraf cerverí Jordi Prat a qui donem les gràcies per haver-les cedit.

Entra un col·lectiu que ha assolit la tecnologia de la roda (un altre MEM sense precedents), però introdueix el concepte de jerarquia amb tonalitats democràtiques (el capdavanter va dient si o no i els altres el segueixen (o no…), però, davant de la crítica, tot acaba arreglant-se amb un “depèn” que ajorna qualsevol decissió.

A continuació i, sense continuïtat cronològica, assistim a la creació de la màgia que després serà la religió. El televisor no és res més que una cosa inexplicable (per això ni tan sols funciona bé) que un dels personatges es capaç de controlar. El cap, temerós de perdre el domini, l’amenaça i l’altre posa la màgia a la seva disposició davant els ulls admirats de la resta del grup. Aquí els MEMS s’acumulen fins un punt on no es poden individualitzar, cada acte requereix més MEMS. Fins aquí hem observat una activitat absolutament universal.

Amb el número següent intentem atrapar el nostre espectador de més edat per portar-lo fins els nostres dies tot incorporant la resta de l’auditori. Ho fem començant per la declaració del final de la guerra civil i aquells temps foscos i anem venint, fins el moment que apareix la cultura anglosaxona amb Mr Sandman que té una doble lectura: la representació de la música de la colonització cultural i el contrast del text “Mr Sandmann dona’m un somni” amb els personatges que surten en el mateix costat del vídeo des d’on apareix un viatger que arriba a Cervera …

… i un cerverí (Berni Manzambi) el rep amb un trap on sintetitza les sensacions que produeix aquest poble nostre. Així ens centrem ara a Cervera.

L’actuació següent vol mostrar en forma de dansa contemporània les formes de cultura popular local. Així tenim en la dansa referències al ball d’espases, les gitanes, els gegants, la sardana, les bèsties de cercavila, els diables, els percusionistes…

A continuació un personatge surt a parlar-nos de la cultura en sentit ampli, però amb un decorat (el vídeo) que aporta el potencial de l’activitat cerverina, com un allau de coses que totes són cultura. El personatge canta el tema de Quico Pi de la Serra pel contingut de la canço, on volíem transmetre tres coses: Gairebé tot és cultura, la cultura és incòmoda per alguns i, ja dins el terreny de l’art, jo faig el que faig i si t’agrada millor i si no què hi farem… La ballarina i coreògrafa de l’espectacle (Raffaella Crapio) que l’acompanya, mostra aquesta combinació de mots, de vegades relacionats i de vegades contraris amb moviments que tenen una certa linealitat però es trenquen en figures d’estranyes formes, també el personatge insinua el pes de l’entreteniment i la frivolitat en la producció cultural.”

(Al fons podeu veure imatges de diferents entitats cerverines: Patronat de la Passió)

(Els Campaners)

(Els Carranquers)

(La Colla Sardanista Jovencells)

Em va agradar moltíssim la manera com s’anaven presentant les fotografies de cadascuna de les entitats locals. Feien una mena de gir, encadenant-se les unes amb les altres que resultava molt estètic.

El proper post seguirà informant sobre aquest magnífic espectacle amb les explicacions de Pep Oriol.