En aquest post trobareu algunes imatges més de diferents sales de l’Hermitage així com també d’uns pocs edificis dels molts que hi ha a la ciutat de Sant Petesburg que és preciosa. 

En aquesta sala cridaven l’atenció els llums que s’aguantaven al terra amb uns peus molt elaborats.

 

En una altra sala, els que hi havia penjats a la paret, també cridaven l’atenció per la bellesa dels seus dissenys.

Amb aquestes tres fotografies de l’interior del temple que forma part del Museu i que , com podeu veure, segueix amb una ornamentació barroca amb una gran profusió de daurats, queda per enllestida la informació donada sobre l’Hermitage.

Hi falta moltíssim per fotografiar però per fer-vos una idea del que representa, especialment el continent d’aquest vast edifici, n’hi ha prou.

 

Suposo que tant Sant Petesburg com a Moscú els hi passà el mateix que a Barcelona quan va ser seu dels Jocs Olímpics que va lluir com mai. Banderoles de colors embellien molts espais públics i tot plegat feia molt goig.

Aquest color entre grogós i ocre embellia molts monuments i edificis.

Un dels més famosos de la ciutat és el conegut com l’Agulla daurada. L’esciptora catalana Montserray Roig va estar un temps en aquesta ciutat i va escriure u llibre del tot recomanable que portava per a títol: “L’Agulla daurada”.

D’edificis monumentals se’n poden admirar per tota la ciutat.

 

Sant Petesburg és una ciutat meravellosa i amb elements decoratius i construccions molt variades. Aquest parell de figures provenen d’Egipte.

Com podeu veure els ajardinaments estaven impecables. I les banderes celebrant el Mundial de futbol es veien arreu.

Tot aquest complexe, situat en un carrer molt cèntric, i del que en aquestes fotografies només se’n veu una petita part, resulta molt espectacular.

L’interior, dedicat al culte, és més aviat fosc però tot plegat fa molt goig.

Els fidels, quan entren als temples, tenen el costum d’encendre unes espelmes llargues i molt primes.

Sovint les dones, dins el temple, porten un mocador al cap, cosa que no té res a veure amb el costum musulmà. La majoria són ortodoxes.

El metro d’aquesta ciutat impressiona. No per la decoració espectacular que tenen algunes estacions, com passa a Moscú, sinó perquè és troba a una profonditat extraordinària.

És comparable amb algunes estacions del metro londinenc, que deunidó el pendent que hi ha per arribar-hi. A Sant Petesburg, mirar el desnivenell de les escales i la llargada que tenen, no és apte per la gent que té vèrtigen.