No és un santuari. Però s’hi podria assemblar. Té tots els ingredients per convertir-s’hi: gentada, un munt de cotxes, autocars, persones que dirigeixen el trànsit, fotos i selfies. I un punt de fe, també. Ahir milers de persones es van tornar a concentrar al capvespre al camp adjacent que hi ha darrere de la presó dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, per reclamar la llibertat dels presos polítics. «No esteu sols» i «Llibertat presos polítics» van ser els crits que més es van sentir.

També l’altre crit de la gran quantitat de gent que omplia part d’aquells camps va ser: UNITAT!!!

Ells són els herois injustament empresonats.

El perfil de la serralada de Montserrat es veu molt bé des de la zona on es va fer l’acte. Queda dibuixat al fons.

Aquí podeu veure la presó dels Lledoners on s’hi troben homes de pau injustament empresonats.

El groc segueix sent el color de la lluita contra la injustícia.

Els mitjans de comunicació preparats per la pluja. Una pluja que no va arribar ja que va fer una nit magnífica.

Els símbols es van repetint en totes les concentracions.

“La vostra llibertat és la nostra lluita”

Els simbols de sempre.

Nous símbols.

Els vehicles arribaven sense interrupció.

En fer-se fosc, els llums de la presó es van encendre. Des d’alguna finestra, en el moment de l’acte d’homenatge, es van veure voleiar algunes peces grogues.

Fins i tot la lluna no faltar a la cita d’aquesta nit. (foto feta amb mòbil)

Aquestes estelades aixecades damunt d’uns arbres les poden veure perfectament des de les dependències de la presó.

L’espectacle que es va contemplar amb els 365 fanals que es van enlairar cel amunt va ser inoblidable. Un per cada dia que els Jordis han estat privats de llibertat.

També ho va ser el soroll eixordador que feien els motoristes amb les marxes dels seus vehicles que, de ben segur, van escoltar bé des de la presó.

Es va viure una altra jornada històrica de la que es recordaran les paraules i les imatges. Especialment emotiu va ser el parlament de l’advocat Jaume Cuevillas.

Hi ha un jove, de nom Joan, que cada nit va a acomiada-los i els hi diu “Bona nit”. Ahir quan va dir “Bona nit Oriol”, aquest va contestar dient també “Bona nit”.

Tot plegat va ser molt emotiu!!!!!

(fotgrafia procedent d’un mòbil)