Les illes Lofoten són un lloc per recordar i, si s’escau, per totnar-hi. Recórrer aquestes illes ha estat una magnífica experiència. Seguim visitant la ciutat més important, Svolvaer, per donar un tomb pels afores i veure una formació rocosa molt famosa a les illes. Tot i que no és molt alta, l’escalada fins a l’extrem només és apta per esportitstes experiementats. És coneguda com la Cabra degut a aquesta mena de corns que sembla que té.

Pujar fins a la base d’aquests corns és del tot recomanable, pel paisatge tan característic de les illes Lofoten, que s’hi contempla.

Curiosament, a sota de la Cabra, que es veu a l’esqerra s’hi troba aquest bonic cementiri.

A peu de la font, les regadores i els guants, estan a l’abast de tothom qui vagi a cuidar el lloc on hi té els seus morts.

Fent ruta, el paisatge típic d’aquestes illes, acompanya.

Són característiques les agulles que coronen aquestes muntanyes que s’enlairen des de ran d’aigua sortint d’una manera ferèstega de dins el mar amb aquestes parets força verticals de roca despullada que arriben, moltes d’elles, a una alçada de mil metres.

Les edificacions s’hi troben escampades per tot arreu.

Hi ha una quants poblets que resulten molt bonics. Sempre a ran d’aigua amb les embarcacions preparades per navegar.

Els huskies són els gossos més populars d’aquestes terres septentrionals i se’n veuen molts.

En aquests poblets es troben molts establiments orientats als visitants. S’hi pot admirar la creativitat i l’estima pel disseny. Aquest n’és un mostra.

Combinava l’oferta de treballs de vidre, ceràmica i fotografia.

Realitzats artesanalment.

Penjolls de vidre.

Un disseny molt original!

Era un diumenge i l’obrador estava tancat. Els altres dies es pot veure com els artesans fan el seu treball de cara al públic.

Els habitatges, estan sempre folrats de fusta pintada de colors. Els hi agraden els detalls bonics i tenir les seves cases ben arranjades.

Estem a Kavelvaag, un altre poble petit que també té molt encant. Els cels blaus possibiliten veure-ho tot amb una llum ben diferent dels grisos que tenen habitualment.

Són molts els habitatges que llueixen els seus exteriors pintats de colors intensos. A l’hivern, quan tot està cobert de neu, deu quedar d’allò tan bonic.

Aquestes muntanyes, gens vistes a ran d’aigua, sempre fan de teló de fons de qualsevol racó.