El rètol.

És un museu especial perquè la presència dels samis, amb les seves maneres de vestir-se, el fan peculiar

En aquestes terres on el fred esborrona la roba havia de ser d’abrigar molt i molt.

Peces gruixudes i gorros que tapaven bé eren absolutament necessaris.

La neu, tan abundant, demanava portar peces impermeables.

Els teixits dels uniformes eren ben gruixuts.

Aquest jove va vestit com els soldats que es veuen a la imatge real del temps de guerra, que es veu al darrera.

Fixeu-vos com es vestien amb jaquetes i pantalons de pell que parava una mica la intensitat de l’aire gèlid.

Abrics llargs quasi bé fins els peus.

Jaquetes folrades de pell per mantenir la temperatura corporal.

Botes preparades per aquests climes extrems.

Saber esquiar era del tot necessari en aquestes terres septrentionals en les que la neu n’és la gran protagonista.

Entre les moltíssimes coses que hi havia en aquest museu s’hi recreava el despatx de la Gestapo.

Simbologia nazi i el retrat de Hitler.

Els presoners, sempre maltractats i torturats.

Un dels caps de la Gestapo que van tenir a les illes Lofoten.

Un soldat alemà dels que havien ocupat la zona.

Per Nadal tenien la gosadia de fabricar boles decoratives amb el símbol de l’esvàstica.

Al darrera, fotografies de les ciutats destruïdes.

Una altra de les moltes fotografies que donen fe dels temps de guerra.

Material sanitari amb imatges de joves ferits i morts en els combats.

Són incomptables tots els objectes que es poden veure en aquest museu. Amb aquestes imatges que heu vist n’heu fet un tastet. Tanco el post amb la imatge d’uns presoners que estan sota la vigilància d’un soldat.