Seguim amb la ruta del nord d’Europa, en aquest cas a Noruega. Passant pel fiord de Bals creuem una regió de muntanyes, algunes encara amb neu, i de boscos fins arribar a l’illa de Senja on s’agafa un creuer que et porta, navegant per l’Andfjorden, al poblet d’Andenes que està situada al nord de les illes Vesteralen.

Els paisatges són macos, el temps acompanya i els cels blaus, en aquests llocs que acostumen a estar grisos,  fan que es vegi tot més ideal.

Andoya és l’illa més septentrional de Noruega i allí s’hi troba Andenes. És un municipi que forma part de les illes Vesteralen que enamoren pel seu paisatge i per totes les ofertes interessants amb les que es pot gaudir.

Aquest llogaret és molt petitó, compta amb uns tres mil habitants, però Andenes és molt coneguda perquè des del seu port surten tots els barcos que van a veure les balenes.

Poso aquesta imatge promocional ja que jo no vaig fer aquesta excursió doncs havia estat a Península Valdés, a l’Argentina i havia vist balenes per donar i per vendre i, com que l’excursió era bastant cara, vaig obviar-la.

El tret més distintiu d’Andenes és el seu far que es pot veure a grans distàncies ja que és molt alt.

Andenes és un llogaret que té el seu encant i, donar un tomb pel seus carrers, resulta molt agradable i més amb sol i una temperatura fantàstica quan, per aquí, tothom es coïa.

La majoria de cases estan pintades amb colors però algunes llueïxen de blanc.

Un parc infantil amb molt color.

La floristeria.

Com que aquí hi fa tan fred, quan tenen bones temperatures, fan mans i mànegues per tenir espais acollidors a l’exterior.

El mar espia per tot arreu.

Els barcos tenen molt protagonisme a Andenes. Fan companyia a les cases, que acostumen a ser grans i boniques.

Un color que enamora aquest blau cel…

Fins i tot tenen una platgeta però es veu ben bé que poc la fan servir ja que fins i tot l’accés és incòmode.

La platgeta d’Andenes és d’arena blanca. El far es veu al fonsal fons.