Seguim la desfilada de la cercavila en el seu pas pel carrer Combat. Unes boniques sirenes ballen amb les cues movent-se amb gràcia.

Una comparsa que també estava en remull. Uns “boys” que es presentaven com a “Vikings de Secà”.

Cercavila, flors i senyeres…

La música de percussió omplia de sons tot el trajecte i donava molta marxa a la Cercavila.

Aquesta colla que no vèim mai en plan “pijo” donaven una lliçó amb el seus combinats blancs i blaus. Costava molt identificar un clenxinat Ferran Orobitg, de Fadunito, a l’esquerra, amb aquestes maneres tan del PP. La comparsa es presentaven com a “Club Nàutic de Cervera”.

 

El grup “Taboo, Vilanova i la Geltrú” va sorprende per la seva bona percussió, per la customització dels tambors i pel tanga del seu capdavanter, que lluïa un supertatoo.

El grup de gent gran que acostuma a participar en molts esdeveniments, tampoc hi faltava.

Molt encertat el vestuari que lluïen.

El grup de Creu Roja, vestits amb els colors que els distingeixen, tancaven aquesta Cercavila. Al seu darrere, ja es veu la Reina del Carnaval de Secà, amb la seva montura: un elefant acebrat.

La Reina del Carnaval portava una màscara molt bonica que ens recordava un cavallet de mar.

La decoració de la plaça era vistosa, acolorida i en moviment. Aquesta sípia dóna pas a un conjunt de meduses que enamoraven.

En aquestes fotografies podeu copsar la decoració. Tot i que el cel, en aquesta hora ja no tenia el blau intens del migdia, les meduses hi feien molt i molt bonic.

La barra del bar, un element molt important per recaptar diners per pagar la festa, porta un nom molt adient al que s’hi serveix: el Manantial, d’on brolla el líquid que calma la sed.