Totes les fotografies d’altres temps ja han estat editades. Sembla que donar un tomb pel col·legi per veure com està actualment serà una bona manera de tancar tota la informació que s’ha donat sobre la gent que va estudiar en aquest magne edifici que havia estat la casa del marquès de Capmany.

Des de l’exterior l’edifici és imponent per la seva grandària. Té la façana principal al carrer Major i s’estén fins el passeig Portalet, tot i ocupant també una part del carrer de Sabaters.

Façana que dóna al carrer Major. Cal recordar que en aquest balcó tan gran hi havia la classe dels nens i, atés que era una sala molt gran, s’hi feien representacions especialment per Nadal, on tothom hi anava a veure els Pastorets.  En un altre post la podreu veure per dins ja que ara fa molt goig i llueix unes pintures restaurades que es van descobrir posteriorment.

 

 

Aquesta és la porta de fusta original per la que s’entrava al col·legi. Al darrera hi ha les escales d’accés que ja veureu en un altre post.

Aquesta façana lateral correspon al tram que va des del carrer Major al passeig Portalet. Com podeu veure es tracta d’un edifici imponent amb moltes obertures emmarcades amb pedra.

A la cantonada, també fet amb pedra, s’hi troba l‘escut del marquès de Capmany.

Les parts noves que no afavoreixen l’estètica de l’edifici queden ben diferenciades. El pis de més que s’hi veu ja fa molts anys que es va fer. Hi havia dormitoris per les internes.

Aquest altre afegit, que s’hi veu com un bon pegat, es va fer no fa tants anys i va resultar útil per ampliar la zona on resideix la comunitat de monges. Avui en dia n’hi ha set, totes de molta edat.

Aquest espai estava contingut per la muralla de la ciutat que s’allarga per tot el passeig del Portalet fins arribar quasi bé al Casal que queda amagada per les edificacions. El nou anexe s’ha edificat a ran de muralla, cosa que no afavoreix gens el conjunt.

La muralla que aguanta el pati. Quasi tota l’alçada està, per la banda de dins, plena de terra, que correspon a la zona del pati.

L’altra cantonada està també ben reforçada amb blocs de pedra.

Mai havia vist aquest rètol que, discretament, indica que aquest lloc, ocupat pel parc infantil, porta el nom de plaça del Portalet.

Aquesta paret de pedra marca els límits del pati.

Aquesta porció del mig, acabada amb maó vist, correspon al lloc on es tobrava la gruta, feta amb pedra, en la que es venerava la Mare de Déu de Lurdes.

Tres edificacions s’agermanen en aquesta imatge: el Col·legi de la Sagrada Família, els Jutjats i aquest edifici que tan poc agrada a tothom i que desprestigia aquest entorn.

La façana que dóna al carrer Sabaters està força malmesa tot i que, des de ja fa uns quants anys, l’entrada al col·legi, es troba aquí.

Les tres finestres inferiors ocupaven una classe bastant gran que es feia servir molt. S’utilitzava pel que, en aquell temps, s’anomenava “el vigilat”. Una monja vigilava i les alumnes estudiaven o feien els deures.

Aquesta porta amb un bonic dintell de pedra sembla que dóna a un espai que, abans estava obert, i comunicava amb l’altre carrer.

Porta actual d’entrada. Com podeu veure en el rètol aquest centre ara està catalogat com a Xarxa Catalana d’instal·lacions Juvenils. Casa de Colònies.

Val a dir que a l’estiu s’organitzen unes colònies pels nenes i nenes que, per raons econòmoqies, no tenen accés a altres vacances. Un projecte compartit amb Càrites de Cervera molt exitós i solidari.

El col3legi també fa les funcions d’Alberg pels peregrins que fan el Camí de Santiago.

Aquesta casa està ben bé davant d’aquesta banda del col·legi i és el que primer es veia treient el cap per les finestres. Abans estava força malmesa però avui lluiex així de restaurada. Fa molt goig.

En el proper post podreu veure diferents espais de l’interior del col·legi tal com estan actualment. Seguirem doncs fent aquesta visita que segur despertarà molts records.