una mica de tot arreu

30 de gener. Investidura de Carles Puigdemont (Ajornada)

El blog unamicadetotarreu informa, sempre que és possible, de temes d’actualitat.

Avui s’explicarà la jornada del 30 de gener, ahir mateix, i de com es van desenvolupar els fets que havien de portar a l’investidura de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat i que havia de tenir lloc al Parlament de Catalunya a les 3 de la tarda.

S’havia convocat, a tothom que hi pogués anar, a una marxa que s’iniciava a la plaça Sant Jaume per acabar al passeig Lluís Companys davant el recinte de la Ciutadella, on s’hi troba l’edifici del Parlament de Catalunya.

Els esdeveniments van quedar alterats en el moment que es va anunciar l’ajornament de l’acte d’investidura.

La marxa prevista es va dur a terme sense cap canvi.

La gent s’aplegà a l’esmentada plaça de Sant Jaume.

Val a dir que el protagonisme absolut de la jornada va ser Carles Puigdemont. La seva cara repetida milers de vegades ho omplia tot.

En el recorregut, la bellesa de Barcelona, s’hi troba present.

Així com també les mostres de suport als empresonats.

Havent arribat al lloc de destí i, des d’una gran pantalla, els organitzadors van dirigir unes paraules a tothom i van donar per acabat l’acte indicant que si algú volia anar a un lloc concret hi havia els responsables dels CDR.

La gent, un cop acabats els parlaments, van iniciar, alguns, el camí de retorn cap a casa seva i altres, anaven cap on s’havia indicat que hi havia els CDR.

Era obvi i inqüestionable el suport donat d’una manera total al President Puigdemont. A ningú li va passar pel cap cap altre nom que pogués obviar el de Puigdemont. El suport vers la seva persona resulta total. El poble català no vol cap canvi ni cap substitució i aquest és el missatge més contundent que es va poder treure de tot el que va passar ahir al carrer. 

De sobte, tota la gent que anava en una direcció, va fer un gir i va retornar cap a les entrades del recinte de la Ciutadella. 

Sembla que hi devia haver algunes portes obertes perquè aleshores es va produir una mena d’actuació espontània en el sentit en que tothom, de manera ordenada però imparable, tot i passant per darrera les tanques de seguretat va iniciar la marxa cap el Parlament de Catalunya.

Alguns dels marxistes van facilitar, espontàniament, que el pas fos, ordenat i sense contratemps, en posar les tanques amb molt de compte estirades al terra.

L’entrada al recinte va ser imparable i el curiós és que entrava gent i més gent, molta més de la que hi havia hagut concentrada al final de la marxa. Sembla que, degut a l’hora, van ser moltes les persones que van desplaçar-se cap aquesta zona en aquest allau imparable, organitzat i tranquil, que es dirigia a les portes del Parlament de Catalunya.

Heu-lo aquí.

El crit unànim que es sentia, per damunt de qualsevol altre, sempre era: Puigdemont, el nostre President!

La gent portava molts rams de mimosa, que ja ha florit, i amb el seu color reivindicatiu s’afegia al groc que, després de la cara de Puigdemont, era el que més protagonisme tenia en jaquetes, bufandes, mocadors, llaços…

Es va veure alguna careta d’Anonymus, molt poques.

Una barretina, solitària, i una màscara amb la boca silenciada.

Un engabiat recordant els presos.

Un barri, per un President.

Aspecte de les tanques que no permetien els pas i dels mossos que hi eren al davant.

Un mòbil espia per la finestra. Algú està captant el moment històric que es viu davant el Parlament.

El Parlament de Catalunya.

Ja quedava poca estona de claror. El sol ja anava a la baixa i Puigdemont, fóra del país, però més present que mai en aquesta jornada en que tothom va reevindicar la seva persona com a President de la Nació.

En aquesta porta es van produir uns incidents, de poca volada, ja que la gentada que havia conseguit entrar a l’interior de la Ciutadella anava sortint en degoteig. Hi havia un grup de joves que volien entrar i, en aquesta hora tardana ja no se’ls hi va permetre fer-ho, i hi va haver una mica d’aldarull.

Ells volien entrar i els mossos ho van evitar a cops. Va ser un incident mínim comparat amb la immensa quantitat de gent que va entrar al Parlament amb tranquilitat i serenor.

Aquest periodista està transmetent en directe els fets del dia per una televisió estrangera. No s’endevinava en quina llengua parlava, anglès no era, però el que sí repetia continuament era el nom de Carles Puigdemont, l’indiscutible protagonista del dia. 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: