Al punt més al nord de Menorca hi ha els acantilats més alts de l’illa. S’alcen per sobre els 94 metres sobre el nivell del mar. En aquesta imatge manllevada hi podeu veure una construcció en la que hi destaca l’anomenat Far de Cavalleria.

Des del segle XIV més de 700 vaixells havien naufragat en aquestes aigües. Finalment a l’any 1857 es va inugurar aquest far. La torre té 15 metres d’alçada i la llum que envia és molt intensa.

És un lloc que, en dies rúfols i amb temporals de tramuntana, fa força por però, a l’estiu, resulta un indret ideal per gaudir amb les postes de sol.

En aquesta imatge podeu veure, de més a prop, les formacions rocoses que es troben als peus dels acantilats.

Aquestes properes fotografies corresponen a la zona del cap de Cavalleria que es troba abans d’arribar a l’alçada del far. Aquest tipus de roca dóna lloc a formacions capricioses i que s’assemblen a escultures. És una zona molt bella però ferèstega i solitaria.

Tot i la construcció del Far de Cavalleria els naufragis encara seguien. Més cap al sud se’n va edificar un altre: el de Favaritx.

El far de Favaritx té una estètica molt bonica. El llac que es veu en primer pla és un llac natural conegut com el Cós de Síndic. És una bossa temporal d’aigua que es forma quan hi ha temprestes.

Aquest far està envoltat d’acantilats baixos de pissara negra i grisa configurant un paisatge llunar. En apropar-te a aquest indret sembla que s’hagi canviat d’illa.

Ben a prop d’aquesta zona pissarrosa el bonic poblet d’Es Graus llueix la seva blancor des de la platja del mateix nom.

Des d’aquí s’arriba a s’Alfubera des Grau.

L’elegant estampa dels cavalls menorquins es pot admirar en aquest magnífic exemplar que cridava l’atenció pels ocupants que portava. El gos gran ben instal:lats i els petis en un equilibri precari.

Són 5.000 ha les que ocupa aquest parc natural que és el més important de Menorca. És un dels punts claus de la Reserva de la Biòsfera menorquina.

S’hi poden trobar centenars d’espècies animals i vegetals.

Els peixos remouen l’aigua amb el seu moviment.

Un bonic pont, rotundament blanc, en recorda que estem en una illa en que el blanc està escampat arreu.

Caminar per aquesta zona tan vasta del parc natural de S’Albufera des Grau resulta molt plaent i gens dificultós.