una mica de tot arreu

1 d’octubre de 2017. Referendum a Catalunya. Cervera

Després d’haver escoltat de mil maneres diferents que el dia 1 no es votaria ho van fer més de dos milions de persones. No cal dir que moltes altres, especialment gent gran, es van quedar a casa per por. I prou que tenien raó perquè por va fer tot el que va passar en alguns llocs.

Sortosament a Cervera, tot i la incertesa que es tenia, els empastillats que anaven repartint com a feres per molts indrets del país, aquí no els vam veure i, per tant, la jornada va resultar molt tranquila. Amb dolor pel que passava en altres llocs però, sense tastar les garrotades, empemtes i demés agressions.

Pel que fa a les urnes i les paperetes van arriban quan tocava, com sempre s’havia dit i, tot estava preparat quan, a les nou del matí, vam sentir tocar les campanes de Cervera anunciant que era l’hora.

L‘urna que hi havia al Col·legi Jaume Balmes i que va ser portada de matinada al centre.

Començava una jornada històrica que mai s’oblidarà. Ja feia hores que alguns ciutadans defensaven els seus centres de votació de possibles agressions. En obrir-se les portes i, sempre deixant passar les persones de més edat al davant, van començar a organitzar-se les files per entrar a votar.

Bastant d’hora havien arribat una parella de Mossos d’Esquadra que s’hi van quedar tot el matí. Més o menys cada hora, es dirigien cap a les portes del centre. Aleshores la gent s’amuntegava i feia un blog compacte. L’interlocutor deia que tenien ordres d’entrar a dins i tothom a una sola veu deia un NO contundent. Aleshores ell preguntava qui era responsable d’aquesta negativa i la resposta era TOTS!!!. Davant la impossibilitat de fer res més tornaven a retirar-se al seu lloc de vigilància acomanyats dels aplaudiments dels cerverins i cerverines que feien guàrdia per protegir el seu col·legi electoral.

A partir de les nou ja començaven a votar els primers. La gran sorpresa va ser el sufragi universal que tan bé va anar arreu. La informàtica va començar a fallar i, en molts llocs, es va fer tot manual.

Aquest esperançador, acolorit i simbòlic mural alegrava la vista de qui anava a votar.

Ramon Llull, tot i que estava d’esquena, també acompanyava.

Llegiu aquest text que hi havia enganxat a la paret i compareu el seu missatge amb el que van transmetre els piolins amb les garrotades que repartien. Deuen estar contents que aquests representants de la foça bruta aquí tothom els hi digui piolins. Sap greu pel Piolín!!!!!!

Esperant i fent temps…

La gent gran que volien defensar el seu col·legi, ho feien còmodament asseguts. Res a veure amb el que els hi va passar a altres!!!!!

Algun de petit també descansa…

Bonhomia, tranquilitat, paciència i… trasbals en veure pels mòbils el que estava passant en diferents indrets de Catalunya, alguns ben propers a casa nostra.

Quan semblava que l’arribada dels piolins estava al caure al Col·legi Josep Arques van bloquejar la porta amb un tractor.

Al Jaume Balmes es tancava i s’obria al ritme de l’amença de possible arribada de piolins. Finalment, ja a la tarda, s’anunciava el tancament dels col·legis electorals de Cervera concentrant-se tota l’activitat a la Paeria.

A punt de tancar la porta del Jaume Balmes, un centre que recordarem com a protagonista d’un dia històric.

Alegra veure cartells com aquest! El bilingüisme es present a tot el país.

El bloqueig de les entrades a la plaça Major, que estava plena de gom a gom, en aquest indret va ser contundent.

Aquest home tan ben vestit era un observador que venia del nord d’Europa per fer un seguiment de com es desenvolupava el referendum.

 

Ell podrà donar fe de com anar anar les coses en un poble que no va patir cap agressió.

Moment en que el rellotge del Campanar de Cervera toca les vuit donant-se per finalitzada aquesta jornada històrica que mai s’oblidarà.

El Paer en Cap, Ramon Royes i el President de l’Assamblea Nacional Catalana de la Segarra, Juli Lago van fer un curt parlament a tots els cerverins i cerverines que omplien la plaça.

Aquest NO SE VOTARÁ s’ha convertit en el ridícul més gran de l’estat espanyol. Més de dos milions de persones, tot i els entrabancs posat, van votar.

Cal dir que, fa pocs anys, això hauria estat del tot impensable. L’independentisme era minoria.

 RAJOY ha estat el principal activista perquè la gent canviés d’opinió. Amb la seva actitud, les seves paraules i la seva prepotència ha aconseguit multiplicar aquella minoria fins a convertir-la en majoria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: