Em falta parlar de dos mercats que són excepcionals. En aquest post us informaré del de Mae Klong que és únic al món. També se’l conerix com el mercat de la via del tren.

Resulta que aquí sempre hi havia hagut un mercat i, quan van decidir que per aquest tram hi passaria la via del ferrocarril, era l’any 1905, els venedors no se’n van anar. Es van adaptar a l’horari dels trens. En passen vuit cada dia.

Resulta del tot increïble veure com tots els productes estan exposats tocant a les vies i com els tendals, imprescindibles pel sol que aquí pica de valent, són tan grans que quasi els d’un costat es toquen amb els de l’altre.

Quan se sent que el tren pita, amb qüestió de segons, els venedors pleguen els tendals, retiren la parada de productes i, de seguida, es veu com la màquina, gran i de colors vius, avança emmig del mercat per un espai que sembla impossible que hi pugui passar.

Però hi passa ajustada al mil·límetre i, altra volta, en segons, el mercat torna a estar perfectament instal·lat.

Contemplar aquest espectacle es tota una experiencia! Són 200 metres de recorregut els que ocupa aquest peculiar mercat. Tots els productes que venen són d’àmbit local i no està orientada la seva venda, per res, vers el turista.

També és tota una altra experiència, en aquest cas sensorial, fer el recorregut pel mercat passant per damunt la via del tren, ja que no hi ha cap altre espai per moure’s i, mig marejar-se amb l’olor fastigosa de la carn i del peix ja que en aquestes parades no s’hi veuen ni neveres ni gel.

Si en aquest temps que hi vaig anar, una mica calorós però poc comparat amb les temperatures de més endavant que tenen allí, feia aquesta flaire no es pot ni pensar com seria en temps de calor forta.

Una imatge val més que mil paraules. Passeu doncs a veure les fotografies.

Els visitants i compradors, tal com he dit, només tenen l’espai de la via per moure’s pel mercat.

Parades de peix i carn exposades sense cap mena d’higiene.

Fixeu-vos mirant la parada de la dreta, que els productes estan damunt d’una plataforma amb rodes. Quan arriba el tren, la tiren enrere sense complicacions. Altres no ho tenen tan ben muntat, com la parada de l’esquerra i, ho han de fer manualment.

Arriba el tren.

La venedora segueix treballant sense ni mirar-se’l.

La gent que va dalt del tren també fa fotografies. Una altra manera de travessar el mercat.

Segueixo amb el recorregut pel mercat, un cop ha passat el tren.

Ben marejada amb la fortor de la carn i el peix.

Damunt de qualsevol paper de diari, aquest venedor, presenta el seu producte com si es tractés d’una petita obra d’art.

Tanco aquest post, que ha informat d’un tema ben excepcional, amb la fotografia d’una parada de flors, que permet flairar una altra classe d’olor.