Enceto aquest segon i darrer post dedicat als monjos amb les imatges d’una cerimònia que es repeteix cada dia i que és l‘Ofrena que els fidels fan a aquestes persones que tenen cura dels temples.

Ells s’apleguen a prop d’un mercat, i la gent compra unes bosses que venen preparades en les que hi ha diferents aliments. Tots els monjos porten un recipient metàl·lic que és el lloc on guarden aquestes ofrenes. Les reben amb humilitat i agraïment després de beneir a qui els hi ha entregat.

Una cerimònia senzilla que els hi representa poder recollir menjar per les seves necessitats diàries i que l’obtenen de la gent que, voluntariament, els hi fa les ofrenes.

En aquestes properes imatges podeu veure el desenvolupament de la cerimònia.

Un jove monjo esperant l’ofrena.

Ja l’han rebut, embolicada amb paper de celofan.

De camí cap el temple fan una parada.

No són tatuatges, només dibuixos.

 

 

Un monjo, que arriba més tard, també rep les ofrenes que, embolicades amb paper de celofan, preparen els venedors del mercat.

 

Aquest senyor, un cop ha fet l’ofrena, rep la benedicció del monjo. Fixeu-vos quina cara posa. La religió forma part de tots els moments de la vida de la gent d’aquest país.

Aquí podeu veure com un monjo, a l’interior d’un temple, va rebent la gent. En aquest cas lligava un petit i senzill cordill, com podeu veure a la imatge, a la munyeca dels que passaven per rebre la seva benedicció i li deixaven una almoïna.

La jove s’inclina fins a terra en senyal de respecte. Observeu que va descalça.

Un altre monjo també a l’interior d’un temple.

Aquest rep una visita conjunta. Es tracta d’un grup endolat que ha anat a retre homenatge al rei mort i, després, ha aprofitat el viatge per visitar algun temple.

Bonica imatge que representa la senzillesa de les cerimònies que protagonitzen els monjos i que porten a terme asseguts al terra de les tarimes i amb els elements que necessiten, posats al seu costat.

Tot un món allunyat del nostre que enamora per la manera de fer i d’actuar.