A quasi tots els temples s’hi troben les residències dels monjos que en tenen cura. Els trobes arreu. Formen part del paisatge del país. Amb les seves túniques ataronjades, unes senzilles sandàlies i un sarró penjat a l’espatlla no passen mai desapercubuts tot i que ells no pretenen, de cap manera, cridar l’atenció.

Pels occidentals resulta molt curiós trobar-los arreu amb aquesta indumentària.

Comparteixen visites als temples...

Sorprén la gran quantitat de monjos jovenets, tots amb els cabells rapats…

Els seus trets orientals els mostren exòtics.

Com qualsevol turista es fan fotografies als llocs emblemàtics.

Travessant el pont damunt el riu Kwai.

Navegant amb vaixell per Bangkok.

Una estona de repós i de reflexió.

Una altra de conversa i descans.

Ell, tan atemporal, a la vora d’una màquina moderna.

Contrast en la vestimenta.

Elegància i mimetisme.

Guardians dels temples.

El típic sarró, que porten penjat a l’espatlla, senzill i confeccionat amb tela.

Se’n veuen alguns amb la túnica d’un color vi. Crec que eren procedents de Birmània.

Integrats a l’entorn.

Tanco aquest primer post dedicat als monjos amb aquesta curiosa imatge. Al baixar d’un vehicle portaven la túnica suelta, suposo que per comoditat, i al sortir, amb tot un seguit de moviments se la van recolocar tal com la llueixen habitualment. Feia molta gràcia veure com es van posar-se la peça perfectament cenyida.

Coses de la vida! Sempre se’n veuen de noves i s’aprén!