Sabia que el rei de Thailàndia s’havia mort el passat mes d’octubre però no estava preparada per tot el que he vist en aquest país vinculat amb mort d’aquest preuat rei. Per molt que expliqui és impossible fer-se la idea de com tot un poble plora i porta dol per un monarca tan estimat. La manera com la gent de Thailàndia està gestionant aquest dol és del tot impactant, sorprenent i increïble.

Cal començar fent una mica de història i recordar un episodi terrible que va tenir lloc fa molts anys.

El rei de Tailàndia no va tenir descendència i va nomenar successor seu al fill gran del seu germà. Va ser rei amb el nom de Ananda i va quedar com a Rama VIII. Aquest nom de Rama és el que porten els reis d’aquesta dinastia que es va repetint en tots, cambiant només els números.

Aquests dos nens tan bufons són Ananda Mahidol i el seu germà Bhumibol Adulyadej.

El gran, va ser el protagonista d’un dels fets més traumàtics de la història del Segle XX a Thailàndia. Havia nascut a Heildenberg, Alemanya, el 20 de setembre de l’any 1925. Nebot d’un rei que no va tenir fills, va ser l’escollit per succeir-lo i, a l’edat de 9 anys, va ocupar el tron del país. Va ser intensament estimat pel seu poble.

El dia 9 de juny i, en unes estranyes circumstàncies, que mai han quedat aclarides, el jove rei va ser trobat mort al seu llit al Gran Palau Reial de Bankok. Tenia una bala encastada al front. Es va parlar se suïcidi però la comissió que va investigar el decés va concloure que havia estat un assassinat.

En aquest retrat podeu veure la fesomia de l’atractiu Ananda, ja nomenat rei de Tahilàndia, com a Rama VIII, d’aquesta dinastia. Va accedir al tron sent molt jove i portava la marca de la tragèdia. Com que en  aquest país hi ha en vigor una llei anomenada de lesa majestat, no es pot tocar el tema ja que es castiga a qualsevol persona que parli minimament en contra del rei i de la família reial.

El va succeir el seu germà Bhumbibol Adulyadej, que era dos anys més petit que ell i, va governar com a Rama IX.

Va néixer als EEUU i es va criar a Suïssa ja que el seu pare, metge, era un home molt cosmopolita que morir molt jove deixant una vídua de 29 anys. A prop de Lausana va tenir un accident de cotxe i va perdre un ull. Degut a la seva miopia sempre se l’ha vist amb ulleres, cosa que ha permés que aquest traumatisme. passés força desapercebut.

És de suposar que amb un regnat tan dilatat també ha tingut molts crítics però havent-hi la llei que he esmentat abans de lesa majestat ningú pot manifestar-se en contra de la família reial sota pena de presó.

Casat amb Sirikit han gaudit d’una profunda estima i simpatia per part de la societat thailandesa. Han presidit la casa reial més rica del món i han reinat en un país que és la segona economia del sudest asiàtic. La seva esposa, encara viva, no s’ha assabentat de la mort del seu marit ja que està molt malalta.

Ha estat un rei molt estimat per les seves qualitats personals i per la cura que ha tingut del seu poble dutant el seu llarguíssim regnat. Era un home culte molt proper a les arts: bon fotògraf i amant de la música, li encantava el jazz i ell tocava el saxo. Practicava la vela. Estava involucrat en molts projectes, especialment referents al tema agrícola, per tal d’ajudar als camperols que eren els més desfavorits.

Va viatjar molt per totes les províncies del país i la gent el sentia molt proper.

Aquí el podeu veure amb la reina Isabel d’Anglaterra que ara, amb la mort de Bhumibol, ha passat a ser la soberana més longeva.

Aquí, amb l‘ex rei espanyol Joan Carles. No es poden trobar dues vides més oposades. L‘un entregat al seu país i a la seva gent d’una manera incansable amb una trajectòria vital sense cap mena d’escàndol. Amb un matrimoni unit que han  treballat en parella  d’una manera incansable per millorar la vida dels seus súbdits. L’altre, un gran fabricant d’històries patètiques i d’escandols de tota mena. Faldiller total, quedarà en la memòria de tots els espanyols, vinculat a noms de vedettes, princeses i elefants. No hi ha color!!!!!

Sembla però que, el seu succesor, amb un nom complicat: Vajiralongkorn, no té res a vure amb la manera de fer i de ser de Bhumibol. El poble no se l’estima i el troba antipàtic i lligat a una vida desfermada i de luxe. Ha accedit al tron a l’edat de 64 anys i el país ja es comença a omplir de fotografies del nou rei. No transmeten per res la bonhomia i l’aura del seu pare. És aquest home que podeu veure a la dreta, al costat de la reina, la seva mare i que, en aquests moments regna com a Rama X.

Qui s’estima de veritat la gent és la seva germana, aquesta dona de 61 que està agenollada al costat del rei.

En arribar a Thailàndia i posar el peus a l’hotel la sorpresa va ser majúscula: veure un superaltar ple de flors i amb ornaments variats, presidit per una fotografia del rei, va ser del tot inesperat.

Després vaig veure que aquesta mena d’altars en homenatge del seu estimat rei Bhumibol es repetien arreu. Els trobaves al carrer, als temples, als restaurants… i pel que fa a les garlandes de roba blanca i negra ornamentant tanques, parets i façanes tot el país en va ple. Es va esgotar la roba negra i els preus de les teles van pujar d’una manera escandalosa. No es poden comptar els metres i metres d’aquesta roba emprats pel dol del rei.

En quests altars d’homenatge la imatge del rei era cabdal. En gran format o en tamay més petit, per mitjà de les fotografies, es podia fer un repàs per la vida d’aquest monarca tan estimat.

En aquest magnífic centre comercial, una vegada més, es repetia el mateix ceremonial. Al davant d’aquests altars, sovint hi havia una cadira i un llibre de manera que, tothom qui volgués expressar la seva condolència, ho pogués fer per escrit.

A la nit, passejant pels carrers, moltes composicions lloant el rei es veien ben il·luminades i en un tamay molt gran.

Els temples també s’afegien al record del rei mort.

Sembla que durant el primer mes de dol, tothom anava vestit de negre. Ara són els funcionaris els que hi aniran durant tot un any.

Els funerals d’Estat, que sembla que serà un espectacle únic al món, trigaran mesos a celebrar-se.

Ara la gent està fent un procés de dol molt curiós que explicaré, ben documentat amb imatges, en el proper post.

Penso que haver estat en aquest país coincidint amb aquest esdeveniment ha resultat un privilegi d’aquells que, t’hi trobes sense saber res de tot plegat, i que et satisfà del tot el fet d’haver pogut ser testimoni d’un fet tan excepcional.