Hi ha dues coses que marquen la fesomia d’aquesta ciutat: els canals i les bicicletes. Ambdues tenen un encant extraordinari. Les edificacions també són un altre tret importantíssim a Amsterdam. Són molt peculiars perquè moltes d’elles es caracteritzen per ser estretes. Això comporta que les escales per accedir als diferents pisos siguin ben dretes. La casa on va estar amagada la família d’Anna Frank és un exponent típic d’aquesta mena d’edificacions.

Anem a donar un tomb per vure els canals i, de retruc, les façanaes dels edificis.

Una altra de les coses que sorprén a Amsterdam és la gran quantitat de gent que, d’una manera permanent, viu a les barcasses que estan dins l’aigua. Aquesta que es veu a l’esquerra, amb tot de testos, és una vivenda familiar.

Aquestes altres també.  És curiós que, el que es veu a l’exterior de l’aigua només és una part de la vivenda, ja que cap a sota s’hi troba una part important de l’habitatge.

De més a prop podeu copsar alguns detalls: la barqueta a la vora per moure’s pels canals, les bicicletes per circular per la ciutat, les xemeneies que surten del sostre… Navegant, especialment de nit, fa molta gràcia veure com la gent va fent la seva vida dins d’aquests habitatges.

Un dels ponts que travessa un canal. És molt antic i, quan hi transiten segons quines embarcacions, un home l’acciona perquè puguin passar.

Canals i bicicletes, una combinació amb una estètica molt bonica.

Una nit vaig gaudir amb una experiència que desconeixia. Des de fa uns quatre anys, per les festes de Nadal, en molts punts situats a la vora de l’aigua s’hi posen boniques i vistoses instal·lacions lumíniques. Agafes un barco, en fer-se fosc, i fas un passeig de dues hores per una àmplia zona de la ciutat. A més de veure aquestes escultures lluminoses, que fan molt goig, també és molt encisador contemplar la vida de les persones dins dels seus habitatges. Poques cortines veus ja que allí els hi agraden les finestres sense cap entrebanc per veure el carrer. És un altre dels trets d’aquesta ciutat que crida molt l’atenció. És una manera de viure a la que nosaltres no hi estem avesats.

Una imatge molt borrosa del  Red Lights, el famosissim Barri Vermell de la ciutat, on està prohibit fer-hi fotografies, Està situat a la part antiga d’Amsterdam i és on es troben els mítics aparadors on les professionals exhibeixen els seus encants. Les primeres vitrines van començar a funcionar al segle XVII.

Cal recordar que a Holanda la prostitució és legal, les que hi treballen paguen els seus impostos i tenen una bona protecció policial. És del tot sorprenent caminar per aquest barri i veure aquestes noies, joves i guapes i amb un tipassos de bandera, darrera aquests aparadors senyalats amb una llum vermella.

Aquest barri, cada vegada està més ben regulat, i em vaig quedar molt sorpresa perquè vaig descobrir un carrer que, abans era ple d’aquests aparadors, i ara havia sofert un canvi espectacular i lluïa uns bonics restaurants i bars amb molt encant que es veien ideals amb les llumetes i decoracions nadalenques.

Canvien coses però altres, romanen com a trets identificatius lligats des de fa molts anys a aquesta ciutat.