Hi ha establiments que cada any s’esmercen en decorar els seus aparadors amb temes vinculats amb l’Aquelarre.

A la Perruqueria Lakerss sempre ens trobem amb bonics muntatges. Per Nadal, el pessebre és una preciositat, i per l’Aquelarre, unes simpàtiques bruixetes ens miren des d’aquest aparador. Aquest any, les encantadores bruixetes suspeses d’una teranyina, lluuïen amb el seus diminuts vestits i els seus alegres complements.

Els aparadors de Bernaus Herbes sempre són encisadors. Enguany també ho eren. Uns bonics treballs els omplien. El problema era que al ser negre damunt de negre per fotografiar-los era complicat. La bruixa que destacava damunt la lluna sí que es veia millor. Però tampoc es pot apreciar el treball manual emprat en fer-la.

Cervi presentava, amb un suport de palets, un conjunt d’elements vinculats amb la festa acompanyats de diferents cartells relatius a l’Aquelarre.

Darrera els vidres que feien molts reflexes, espiaven un conjunt de bruixes que decoraven l’aparador de l’establiment Armonia.

Un altre vidre amb reflexes, a l’estanc de cal Minguell, també protegia un reguitzell de bruixes.

Més del mateix. Em refereixo als reflexes i a les bruixetes, a la pastisseria Sangrà.

A l’aparador de Pastisseria Agustí uns elaboradíssims pastissos amb la imatge d’una bruixa esperaven que algú se’n fes càrrec per cruspir-se’ls.

A l’interior, una bruixa de tendres ulls blau cel, mirava de fer por als més menuts.

Des d’aquí es podia veure un parell de pintures molt boniques que protegien la porta i la finestra d’un nou establiment dedicat a la perruqueria.

Aquí podeu veure aquests treballs en detall. La barba, ben pentinada i florida, d’un Diable Carranquer…

…i la cabellera d’una bruixa farcida de flors. Una bonica manera de protegir els vidres!

Copisteria Travesser sempre presenta uns aparadors amb molt encant i donant-hi un toc especial. En aquest cas el toc era aquest bonic laberint: un joc per resoldre.

Impressions fotogràfiques fetes damunt una tela plastificada són un bon recurs per embellir la porta d’un establiment tot i protegint-la del foc. Aquesta, de tema mariner, es podia veure a la Peixateria Tarraconense.

Al carrer Major, a l’habitatge de la família Bonjoch,  n’hi havia una de preciosa amb una fantàstica fotografia d’un correfoc.

Aquest aparador de la tenda de roba infantil Jodima feia molt goig. Els maníquins perfectament vestits amb roba adient n’eren els protagonistes.

Són molts els establiments que fan un muntatge efímer per tal de vendre tot de productes tèxtils vinculats amb l’Aquelarre. Copisteria Anna Maria feia molt goig…

…així com també L’establiment Jud-gar que va muntar la parada a peu de botiga.

Vull esmentar dos establiments amb uns aparadors molt reexitsai dels que no disposo de cap fotografia: Electricitat Fitó i Perruqueria  Eva i Camí, en la que s’hi exposava un muntatge elegant, misteriós i fet amb molt gust.

La Perruqueria Clenxa tenia una bruixa convidada: asseguda en un banc, posat davant la porta, convidava la gent a fer-se una bona fotografia amb la seva companyia.

Si algú em pot fer arribar alguna imatge ho agrairé.